También puedes leer este artículo en: Español

Em passo la vida provant andròmines. Per això estic acostumat a haver de reiniciar-les de tant en tant per recuperar el seu funcionament normal, i a actualitzar-ne el software per evitar defectes de la versió anterior i disposar de funcions noves: ordinadors, telèfons mòbils, tauletes… L’ultima cosa que he hagut d’actualitzar ha estat el software del meu televisor connectat, operació que hauria estat impensable fa quatre dies. Però mai fins ara m’havia calgut reiniciar el meu seient.

El cas és que, en un vol transoceànic de tornada a Barcelona amb la companyia Delta Airlines, quan van donar per megafonia l’ordre, prèvia a l’aterratge, de posar en posició vertical els nostres seients, vaig descobrir que el meu es negava a respondre. Fos quin fos el botó premut, el seient es quedava en la posició horitzontal que m’havia permés dormir còmodament mentre sobrevolavem l’Atlàntic, però que no es reglamentària durant els enlairaments i els aterratges. Quan l’auxiliar de vol em va comminar a seguir les instruccions del pilot, li vaig explicar el problema, i al cap d’un moment tenia al meu costat mitja tripulació de cabina remenant sense èxit els 17 botons (ni un menys, els podeu veure a la foto superior) que serveixen per ajustar la inclinació i l’extensió del respatller, el reposapeus i el suport lumbar.

Fins que va comparèixer la cap de cabina de passatgers de Delta: “Disculpi, senyor, però haurem de reiniciar el seu seient”. “Com diu?”, li vaig respondre. “Sí, a vegades passa”, em va assegurar. “Però haurem de consultar la manera de fer-ho. És la primera vegada que tripulem un avió d’aquest model (un Airbus 330) i no sabem com es fa”. Efectivament, després d’una estona capbussant-se en les pantalles de l’ordinador tàctil que controla la majoria de les funcions de la cabina de passatgers i en els manuals d’operació impresos, van trobar la manera de retornar el meu seient a la posició vertical. Pocs minuts després, l’avió aterrava a El Prat.

La digitalització general de tota mena de sistemas farà que aquest tipus d’incidències siguin cada vegada més habituals. La nostra vida quotidiana depén d’aplicacions i sistemes operatius desconeguts per al consumidor. Els sistemes electrònics de control són més flexibles i barats que els mecànics, però es veuen afectats per defectes de software que cal corregir mitjançant actualitzacions. Les veurem en electrodomèstics, en automòbils i en plantes de producció. Es tracta de que els possibles errors no representin cap risc per als usuaris ni per a terceres persones.

I per cert, sospito què està pensant el lector, però en aquesta ocasió s’equivoca: l’ordinador de control de l’Airbus 330 no fa servir Microsoft Windows, sinó el sistema operatiu Ubuntu Red Hat Linux. Ni tan sols el software lliure està lliure de sospita.

Publicat originalment en espanyol a El mundo en bits d’elEconomista.es