fbpx

El reconeixement digital de l’estat català passa per Suïssa

L’última vegada que vaig configurar un telèfon mòbil va ser divendres passat, precisament entre que el Parlament va proclamar la República Catalana i Mariano Rajoy va comunicar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Confesso que vaig estrenar l’aparell amb la il·lusió secreta de trobar Catalunya a la llista de països que determina diverses funcions del sistema operatiu. Òbviament, no va ser així: el trànsit d’un estat des que neix formalment fins a la visibilitat digital no és precisament immediat.Els dispositius electrònics fan servir la llista de països i regions de IANA, l’organisme que gestiona les assignacions de diversos protocols d’internet. Aquesta llista procedeix de la norma ISO-3166-1 publicada per l’Organització Internacional de Normalització (ISO), amb seu a Ginebra, que conté 249 codis de dues o tres lletres que identifiquen països, territoris o àrees d’interès i serveixen per assignar els noms de domini a internet: si Catalunya fos un estat podria reclamar el nom de dues lletres .ct, que està lliure (el .cat és només de comunitat cultural).

Per entrar a la llista de l’ISO, el país ha de ser membre de l’ONU o d’alguna de les seves agències especialitzades. Per ingressar a les Nacions Unides cal ser acceptat per l’Assemblea General a proposta del Consell de Seguretat. En canvi, l’agència que assigna els prefixos telefònics, la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), també a Ginebra, és una mica més flexible: Taiwan no n’és membre perquè la Xina ho impedeix, però té codi de país, tot i que vinculat al de la Xina. Palestina també hi participa com a observadora.

El Llibre blanc de la transició nacional publicat l’octubre del 2014 menciona una altra via per tenir presència digital: ingressar a la Unió Postal Universal. Aquest organisme té la seu a Berna i admet estats membres que no ho siguin de les Nacions Unides. Però la petició ha de ser aprovada per dos terços dels 192 membres: la nostra diplomàcia digital té molta feina a la vista, i una bona part s’ha de fer a Suïssa.

article publicat al diari Ara

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.