fbpx

Per la cara

biometria-reconeixement_facial

También puedes leer este artículo en: Español

Els països endreçats es caracteritzen, entre altres coses, per una senyalització pública pensada per a la seva funció: acompanyar la gent que no sap on va fins a la seva destinació. Aquí, en canvi, els indicadors tendeixen a ser ambigus i a desaparèixer quan més els necessites. Ara bé, durant el Mobile World Congress (MWC) els recintes de Fira de Barcelona i el seu entorn urbà deuen ser els llocs més endreçats del món. Tots els espais i serveis estan perfectament senyalitzats per una organització obsessionada per afavorir la fluïdesa del trànsit de participants. La novetat d’aquest any ha sigut l’aplicació del reconeixement facial a les entrades del congrés. L’any passat només uns centenars de voluntaris ho vam poder provar, però en aquesta edició tothom podia optar per posar la cara en comptes de mostrar la credencial (més el document d’identitat, per evitar suplantacions).

Sembla que ha sigut un èxit: un 40% dels 109.000 assistents vam fer servir aquesta possibilitat, fins al punt que alguns dies vaig trobar més aglomeracions a la cua del reconeixement facial que a la convencional. Tot i això, en cap moment hi va haver embussos: el procés era tan ràpid que alguns dels nois i noies -tots amabilíssims, un altre tret característic del MWC- que estaven pendents de qualsevol incidència es van empescar aquesta coreografia per confirmar als visitants dubtosos que havien estat identificats correctament i podien entrar als pavellons:

A dins, però, vaig comprovar que el reconeixement facial encara ha de progressar. No és igual identificar-te que interpretar-te. Entre els estands plens de smartphones que et miren la cara o els ulls per deixar-se desbloquejar, al d’Intel promocionaven un xip amb algoritmes de reconeixement incorporats tan assequible que es podrà incloure en dispositius de consum com ara càmeres de videovigilància, però el software insistia en opinar que jo estava emprenyat mentre veia la meva cara atenta a les explicacions del representant de l’empresa. Per aconseguir que m’etiquetés com a persona feliç vaig haver d’oferir-li el meu millor somriure Profidén.

Els que segur que s’emprenyaran són els espavilats que pretenguin colar-se sense pagar a les estacions de FGC practicant el tailgating, allò que aquí anomenem fer el trenet : arrambar-se al ciutadà que els precedeix a la cua per passar aprofitant el seu bitllet. A l’estand de l’ATM no hi havia ni rastre de l’esperada T-Mobilitat, però sí que mostraven una aplicació d’ús intern (foto superior) que combat amb reconeixement facial aquesta pràctica irritant: el desaprensiu aconsegueix passar el torn, però a l’andana ja l’espera un revisor amb una tauleta on ha rebut una fotografia seva cometent la infracció, a punt per fer-li pagar el bitllet i la sanció corresponent.

Publicat al diari Ara

20190305

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.