fbpx

La cua de palla de Huawei

huawei

También puedes leer este artículo en: Español

Si Huawei té sort, haurà acabat aquesta setmana sense perdre cap altre proveïdor, després d’haver-la començat quedant-se sense poder fer servir els components de Google, Microsoft, Qualcomm, Infineon, Micron i altres empreses en els seus aparells i, sobretot, els dissenys d’ARM en els xips de la seva filial HiSilicon, tot en aplicació d’un bloqueig comercial que el govern dels EUA fonamenta en el suposat risc que els equipaments de la firma xinesa representen per a la seguretat nacional. Després de comprovar que el bloqueig perjudicarà també -i molt- les seves pròpies empreses, Trump ha establert una moratòria de 90 dies durant la qual és probable que les negociacions comercials entre les dues superpotències acabin tornant a posar les coses al seu lloc. Però els dubtes sobre la viabilitat futura de Huawei ja s’han instal·lat entre els consumidors.

Com que l’antipatia que Trump genera fora del seu país és encara superior a la que inspiren els xinesos, bona part de l’opinió pública s’ha situat en el bàndol de Huawei, que té una merescuda imatge de marca de qualitat a preus raonables. Però convé recordar com una empresa fundada fa poc més de 30 anys amb un capital de 5.000 euros per vendre centraletes a Shenzhen, la megaciutat creada del no res per aprofitar el negoci generat per la veïna Hong Kong, ha arribat a vendre 200 milions de smartphones en un any -desplaçant Apple de la segona posició del mercat- i a situar-se com a líder mundial dels equipaments de telecomunicacions, superant les europees Ericsson i Nokia. Des de 2003, quan la nord-americana Cisco va acusar Huawei de copiar-li el codi font dels enrutadors per vendre els seus més barats, la firma xinesa ha estat acusada repetidament de vulnerar patents i embargaments comercials i de comptar amb un suport financer il·limitat de l’estat xinès, que li ha permès capturar mercats de manera injusta amb els rivals gràcies a subvencions encobertes.

Potser perquè el respecte a la propietat intel·lectual costa més de defensar entre els consumidors del món, el govern dels EUA ha optat per excitar la por a l’espionatge xinès -sense donar gaires detalls, no fos cas que el públic decideixi que tant li fa ser espiat pels xinesos com pels ianquis-. No és d’estranyar que Huawei també hagi passat al terreny emocional, impulsant a les xarxes l’etiqueta #YoSoyHuawei perquè els seus usuaris li donin suport com si fos un equip de futbol.

Publicat al diari Ara

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.