fbpx

5G: menys segur no vol dir insegur

También puedes leer este artículo en: Español

Les xarxes de telecomunicacions són organismes complexos que no es despleguen pel territori de manera instantània, ni tan sols homogènia. Ha passat en cada generació de telefonia mòbil: els clients d’algunes zones són els primers en disposar de les noves prestacions, mentre els d’altres han d’esperar mesos o anys per tenir-les, depenent de diversos factors com la rendibilitat prevista o l’existència d’acords entre companyies per compartir infraestructures.

Recordar-ho ve a tomb del recent llançament comercial del primer servei de mòbil 5G a l’estat, a càrrec de Vodafone. En algunes zones de quinze capitals, entre elles Barcelona, els clients de la tarifa il·limitada més completa que tinguin un telèfon compatible poden aconseguir velocitats de descàrrega que multipliquen per vuit la màxima que ofereix la xarxa 4G. L’operadora de matriu britànica és l’única que ha encès aquí la seva xarxa 5G, en una modalitat híbrida anomenada NSA (sigles angleses de Non Stand Alone) que afegeix antenes de ràdio 5G a la xarxa troncal 4G existent, mentre espera que l’any vinent es publiqui l’estàndard que definirà les xarxes 5G “pures”, anomenades SA (Stand Alone). El cas és que alguns mitjans han deixat caure aquesta setmana que la 5G NSA de Vodafone no és prou segura, i que val més esperar l’arribada de la 5G SA. Ho diuen sense explicar que estan interpretant -erròniament, al meu parer- les declaracions en privat d’un alt directiu d’una operadora que encara no ha presentat comercialment el seu servei 5G.

Òbviament cada generació de tecnologia aporta un nivell superior de seguretat: la 4G xifra la informació amb 128 bits -caldria un superordinador per interceptar-la- mentre la 5G ho fa amb 256 bits -faria falta un ordinador quàntic, encara no inventat-. També és sabut que la seguretat absoluta no existeix, ni en la 4G ni en la 5G. Però és un error confondre “menys segur” amb “insegur”. La prova és que el directiu que menciono més amunt assegura -ho sé perquè jo també hi era- que la seva empresa podria treure immediatament el servei 5G en modalitat NSA si els seus comercials els ho demanen, i ho diu cinc minuts després de haver presumit que la seguretat de les comunicacions dels seus clients és intocable.

Aquests dies he tingut ocasió de provar un mòbil 5G i reconec que descarregar dades a 500 megabits per segon resulta addictiu. Però no et canvia la vida, o sigui que m’esperaré fins que hi hagi cobertura al meu poble i els telèfons baixin de preu. De fet, faríem bé conformant-nos amb tenir un servei 4G robust i generalitzat, reforçat amb cobertura 5G en els llocs de més afluència d’usuaris.

Publicat al diari Ara.

20190630

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.