fbpx

Com t’empara ara la UE si Google t’inclou en un llistat de webs falsos o que et perjudiquen?

google, dret_a_l'oblit

La justícia europea diu que el ‘dret a l’oblit’ a internet no és universal.

I no ho és en el sentit geogràfic del terme. El Tribunal de Justícia de l’Unió Europea ha dictaminat que els cercadors d’internet només estan obligats a retirar enllaços conflictius dels resultats de cerca que siguin visibles des dels 28 estats membres de l’Unió, però no des de la resta del món. El dictamen dóna la raó a Google en el litigi que mantenia amb l’autoritat francesa de protecció de dades.

En què consisteix aquest dret a l’oblit digital?

És l’obligació legal dels cercadors d’internet de retirar del seu índex els enllaços a pàgines web que continguin informació perjudicial, desactualitzada o falsa sobre una persona, si aquesta ho demana. L’origen d’aquest dret a l’oblit és la reclamació judicial d’un ciutadà espanyol que l’any 2014 va exigir que quan algú busqués el seu nom a Google deixés d’aparèixer una pàgina de La Vanguardia on se’l mencionava en relació amb l’embargament ja resolt d’una finca.
En els cinc anys que porta vigent aquest dret a l’oblit, Google diu haver rebut a Europa més de 845.000 peticions per retirar un total de 3,3 milions d’enllaços, i que ho ha fet en el 45% dels casos després de comprovar que complien els criteris.

Conseqüències pràctiques?

Depèn. Si un ciutadà europeu no té relació amb persones o empreses de fora d’Europa, en realitat tant li fa que des d’allà algú pugui llegir a la xarxa informació desfavorable sobre ell, suposant que n’hi hagi. Si tens tractes amb altres continents potser t’afecta més.
Els activistes de la llibertat d’informació han rebut el dictamen com una victòria perquè consideren que tanca la porta a la possibilitat de censura. I tenen raó, doncs un dret universal a l’oblit el podrien aprofitar règims autoritaris per fer desaparèixer dels cercadors tot allò que no els convé que es vegi a la resta del món. Als Estats Units també s’interpreta com una treva en el que consideren assetjament a les empreses ianquis per part de les autoritats europees.

Però tu trobes que també és un símptoma de l’evolució cap a una internet fragmentada.

Sí. Fins ara teníem clar que al món connectat hi havia dues internets: la xinesa, fortament controlada per l’estat, i la de la resta del món, relativament lliure. Però com més va més sembla que hi haurà una tercera internet, estrictament europea, on la regulació posa difícil als gegants digitals americans fer amb les dades personals dels usuaris el mateix que fan a casa seva. Una mostra: fa pocs dies, el conseller delegat de Google va passar per Finlàndia i allà va dir que la seva empresa invertirá 3.000 milions de dòlars a construir nous centres de dades a Europa, perquè tenen clar que les dades dels usuaris d’aquí han de ser aquí.

Internet, Kílian, anirà cada dia més per barris.

Pots escoltar L@Net cada dia en directe a les 21.45 al Catalunya nit, o bé subscriure’t al podcast amb RSS, iTunes o iVoox.


@albertcuesta 
facebook.com/albertcuesta

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.