fbpx

Així acomiada Uber per Zoom | Telegram renuncia al seu ‘blockchain’ | Reconeixement d’imatge per detectar ‘malware’

También puedes leer este artículo en: Español

Selecció diària de actualitat tecnològica en format breu.

  • L’aposta d’Apple pel lucratiu negoci dels serveis de suscripció porta a la firma a facilitar que siguin accesibles amb el nombre més gran possible de dispositius, encara que siguin els de la competència. Per això Apple TV+ va tenir de seguida aplicació per als televisors de Samsung, i és de les més ben dissenyades que tinc al meu Q900R. Fa uns dies que les dues marques han repetit la jugada amb l’aplicació d’Apple Music per als Samsung Smart TV, en els que ja es podia fer servir Spotify i Deezer. Té sentit: probablement l’altaveu amb més qualitat de so que hi ha en moltes llars és la barra de so del televisor.

  • PayPal, el veterà servei de pagaments digitals, ha introduït un nou sistema de codis QR per facilitar el pagament amb el mòbil en botigues físiques. La plataforma genera un codi que el comerciant pot descarregar, imprimir i posar en un lloc visible al costat de la caixa. El comprador l’ha d’escanejar amb el telèfon, teclejar l’import i triar la forma de pagament entre les que té vinculades al seu compte de PayPal. No és tan còmode com els pagaments contactless amb NFC ni tan sofisticat com les plataformes xineses, però és una alternativa més a haver de manipular diners en efectiu o teclejar un PIN en un datàfon. Per tal d’afavorir l’adopció, PayPal diu que retira fins al 13 de setembre la comissió de 0,90% + 0,10€ per transacció.

  • La realitat virtual (RV) continua intentant sortir del seu nínxol. L’últim intent consisteix en apuntar-se a l’actual febre de les videoconferències. La firma Spatial proposa substituir l’habitual graella d’imatges de webcam per un espai virtual on cada participant està representat pel seu avatar personalitzat. Per alguna raó creuen que estarem interessats a veure des de fora com el nostre propi ninotet parla amb d’altres ninotets, quan el que alguns volem és menys vídeo i menys xats, i més trucades de veu i més missatges de correu.

  • Per a departament de recursos inhumans, el d’Uber. La seva directora de atenció al client va trigar poc més de tres minuts a acomiadar 3.500 empleats mitjançant una videoconferència de Zoom. Una de les persones damnificades va tenir prou presència d’esperit per enregistrar el vídeo de la fatídica sessió amb el seu telèfon mòbil.

  • El projecte STAMINA (STAtic Malware-as-Image Network Analysis) de Microsoft i Intel detecta el programari maliciós transformant el codi sospitós en una imatge que tot seguit un sistema d’aprenentatge automàtic profund (deep learning) compara amb milions d’imatges que representen mostres de codi verificat com a maliciós. Es veu que els algoritmes d’intel·ligència artificial són molt més eficients comparant imatges analògiques que el codi digital. Y Microsoft t’e a l’abast un immens magatzem de mostres de malware: les interceptades pels milions d’instal·lacions del seu antivirus Windows Defender.

  • Telegram abandona el seu plan de crear una xarxa pròpia de blockchain, la Telegram Open Network (TON), degut a l’oposició dels reguladors del sistema financer, en concret la SEC dels EUA. La TON ja havia recaptat 1.700 millones de dòlars en una oferta pública (ICO) de tokens entre inversors interessats a fer-la servir per a transaccions sota el radar dels supervisors. Caldrà veure si Pavel Durov, fundador de Telegram, continua a partir d’ara interessat a seguir pagant de la seva butxaca la infraestructura del popular servei de xat, que ya compta amb 400 milions d’usuaris. La TON no és l’únic criptoprojecte que ha ensopegat amb el sector financer tradicional: la criptomoneda Libra promoguda per Facebook també ha hagut de canviar de rumb després de les baixes de Visa, MasterCard i Vodafone.

  • Tan aviat han començat a veure el llum al final del túnel de la pandèmia de Covid-19, alguns governs han encomanat a empresaris de solvència contrastada que planifiquin la reconstrucció de les seves economies. En diversos casos els han anat a buscar al sector tecnològic. Giuseppe Conte, primer ministre d’Itàlia (60 milions d’habitants) va fitxar Vittorio Colao, que havia sigut conseller delegat del grup Vodafone. Mario Cuomo, governador de l’estat de Nova York (19,4 milions) ha tirat d’Eric Schmidt, expresident de Google, a més de comptar amb el suport de la Fundació Bill and Melinda Gates. L’oposició (i Naomi Klein!) diu que dos multimilionaris que ni tan sols resideixen a l’estat no són els més indicats per marcar la pauta. A Espanya (47 milions), Pedro Sánchez ha optat pel polític basc Patxi López per a la tasca, tot i que alguns sectors apostaven per imitar Itàlia i fitxar un ex-teleco local.

Hem comentat dos d’aquests temes, amb la brevedad deguda, a l’espai diari L@Net de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio:

Recordeu que us podeu subscriure al podcast de l’espai en les plataformes habituals.

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.