fbpx

Mascaretes recarregables | Tecnologia racialment neutra | Enviar diners amb un missatge de WhatsApp

mascareta_electrica_xiami_mi_q5s

También puedes leer este artículo en: Español

Recull diari d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.

  • El desgavell de les aplicacions mòbils per rastrejar els contactes de les persones infectades de Covid-19 comença a ser notable. A Austràlia han descobert al cap de dos mesos que l’aplicació d’allà per a iPhone no serveix de res perquè només funciona quan el telèfon està desbloquejat. Mentrestant Alemanya es disposa a publicar la seva aplicació, basada en el mateix protocol 3P-DT que les d’Itàlia i Suïssa i la que prepara Espanya, però l’autoritat sanitària de Noruega ha retirat la seva perquè l’agència estatal de protecció de dades diu que representa una amenaça desproporcionada a la privadesa dels ciutadans: a diferència de la majoria de les altres aplicacions d’aquest tipus, fa servir el GPS per geolocalitzar l’usuari. El problema de que cada estat estigui anant a la seva és que es complica la mobilitat internacional, i per tant el turisme.

  • Una relació diferent entre el coronavirus i els mòbils, o més exactament els seus carregadors. Un institut tecnològic d’Israel ha inventat una mascareta reutilitzable que es desinfecta sola endollant-la durant mitja hora al carregador d’un telèfon, que proporciona prou energia per escalfar una làmina interior de fibra de carboni fins als 60ºC, temperatura suficient per a matar el bitxo. Encara no és un producte comercial, però el sistema només afegeix 80 cèntims al cost d’una mascareta convencional. En canvi, sí que està a la venda per 35€ la mascareta elèctrica Mi Q5S 2020 de Xiaomi, que conté un extractor alimentat per una bateria interna de sis hores d’autonomia que es carrega per USB. Ara bé, els filtres d’aquesta no et protegeixen de la Covid-19, però sí de la pols, el pol·len i les bactèries.

  • Ja es poden enviar diners pel xat de WhatsApp, adjuntant-los a un missatge com si fossin una fotografia o un document. Prèviament l’usuari s’ha de donar d’alta a Facebook Pay i vincular-hi una targeta bancària. Les transferències entre particulars són gratuites, però les compres a botigues tenen una comissió del 4% que paga el comerç. La funció de pagaments s’ha estrenat al Brasil, el segon mercat mundial del servei amb 120 milions d’usuaris, però s’espera que vagi ampliant-se a altres països.

  • Siguin amb WhatsApp, amb Bizum o amb targetes de plàstic, els pagaments digitals seguiran creixent més enllà del temor a fer servir diners en efectiu per culpa del coronavirus. Sobretot si prospera la proposició no de llei que el PSOE ha presentat al Congreso, i que apunta a la desaparició definitiva dels diners en metàl·lic. De moment, Hisenda es proposa rebaixar fins als 1.000 euros l’import màxim dels pagaments en efectiu, que ara és de 2.500 euros. Aquest document PDF (via) recull els llindars vigents en tots els estats d’Europa.

  • De tota manera, els pagaments digitals no estan lliures de problemes. Postbank, la caixa postal sudafricana, haurà de substituïr 12 milions de targetes de crèdit, dèbit i moneders de bonus socials que han deixat de ser fiables des que uns empleats de l’entitat van robar la clau mestra de 36 bits amb què es xifren totes les operacions i la van fer servir per robar dels saldos dels clients l’equivalent a més de tres milions d’euros. Però això no és res comparat amb els 55 milions que s’estima que costarà l’operació de canvi de targetes.

  • I parlant de claus mestres, aviat haurem d’anomenar-les d’una altra manera, perquè aquesta expressió forma part de les que han passat a ser políticament incorrectes en el marc del moviment anti-racista provocat per l’assasinat de George Floyd. La paraula “mestre” o “master” es vincula amb l’època de l’esclavatge i es fa servir sovint en l’entorn tecnològic. Per exemple, el repositori de codi informàtic Github anomenarà “principal” la versió original d’un codi, que fins ara es diu “master”. Google deixarà de parlar de llistes “blanques” i “negres” per referir-se a les accions permeses i prohibides. També afecta els hackers, que es distingeixen pel color d’un suposat barret: ara els bons són els white hat i els dolents son black hat, i per fugir de connotacions racials, es proposa que els primers passin a ser hackers ètics i els segons hackers immorals. En un altre ordre de coses, el llegat dels Beatles podria acabar perdent una referència: Penny Lane, el carrer dels afores de Liverpool que va donar títol a una de les seves cançons més populars, podria ser rebatejat si es comprova que el nom és un homenatge a James Penny, un traficant d’esclaus del segle XVIII.

  • Mentre a Madrid es confirma la celebració del Digital Enterprise Show a mitjans de setembre, dues fires internacionals de tecnologia més s’han anul·lat aquest any per les restriccions de viatge imposades per la pandèmia de coronavirus. Computex, la gran fira d’electrònica de Taiwan, s’havia de fer a finals del mes passat i la van endarrerir fins a finals de setembre. Ara els organitzadors han decidit que tampoc i que ho deixen estar fins l’any que ve. El pròxim Computex tindrà lloc a Taipei de l’1 al 5 de juny de 2021. L’altra fira que ha caigut és el Mobile World Congress de Los Angeles, previst inicialment per a finals d’octubre. GSMA l’ha desconvocat avui, després d’haver-ho fet en el seu moment amb els de Barcelona i Shanghai, i ja parla de l’edició de 2021. Fins aleshores, l’entitat omplirà el buit amb la sèrie Thrive de seminaris temàtics virtuals.

  • Potser recordareu que fa un parell d’anys l’aeroport de Gatwick es va haver de tancar al trànsit aeri durant diversos dies perquè hi van aparéixer uns drons que posaven en perill les operacions d’aterratge i enlairament. En aquell moment la policia va detenir durant 36 hores un matrimoni de la zona acusant-los de ser els responsables, però els van haver d’alliberar en comprovar-se que ni tenien cap dron ni eren a casa a les hores que els aparells sobrevolaven l’aeroport. La parella no va quedar satisfeta i van demandar la policia del comtat de Sussex, que ara s’ha disculpat i els ha pagat una indemntzació de 60.000 euros, a banda de 160.000 euros més per als advocats. Mai s’ha aclarit de qui eren els drons, malgrat haver-se investigat 96 sospitosos amb un cost total de gairebé 900.000 euros. Algunes fonts asseguren que els drons eren precisament de la mateixa policia de Sussex.

Hem comentat algun d’aquests temes, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio:

Recordeu que us podeu subscriure al podcast de l’espai en les plataformes habituals.

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.