fbpx

Apple posarà xips d’iPhone als Mac | Renfe renova la web | Putin posarà 900.000 càmeres a les escoles de Rússia

apple_ios14

También puedes leer este artículo en: Español

Recull diari d’actualitat tecnològica. En format breu, però amb context.

  • Apple ha inaugurat aquest dilluns la WWDC20, la primera convenció virtual de la seva història. Com que és per a desenvolupadors d’aplicacions, la majoria de les novetats tenen a veure amb les noves versions del sistemes operatius de la marca. Les més visibles són les d’iOS 14, el sistema dels iPhones, que per primera vegada podrà tenir una pantalla d’inici diferent de la clàssica graella d’icones. Aquestes es podran combinar amb widgets, petites finestres que mostren dades de les aplicacions i que recorden el desaparegut sistema Windows Phone de Microsoft. Les trucades de veu i FaceTime rebudes deixaran d’ocupar tota la pantalla. Hi ha novetats en domòtica, traduirà les converses de veu en temps real (en català no) i els iPhones de gamma alta es podran fer servir per obrir i tancar el cotxe, començant amb la Serie 5 de BMW.

  • El sistema watchOS 7 dels rellotges Apple mesurarà el temps i la qualitat del son i detectarà automàticament el temps que estàs rentant-te les mans. També hi ha novetats al sistema operatiu iPadOS dels iPad. La nova versió del macOS per als ordinadors Apple es dirà Big Sur i a més d’assemblar-se a iOS aporta sobretor millores de velocitat i privadesa en el navegador Safari, i més integració en les funcions de missatgeria entre els diferents aparells Apple. Els programadors ja poden descarregar versions preliminars de tots els sistemes operatius i el públic els podrà actualitzar a la tardor.

  • S’ha confirmat el rumor: Apple abandonarà els processadors Intel per als seus ordinadors i passarà a fer servir xips propis d’arquitectura ARM, com ja fa en els telèfons, els rellotges i les tauletes. Aquesta és probablement la novetat més important del vespre, perquè essencialment es tracta de posar xips de mòbil als ordinadors i traslladar als Mac la mateixa integració entre software i hardware propi que tan bon resultat li dona en els altres dispositius. Entre altres coses, les aplicacions d’iPad i d’iPhone es podran fer servir directament als Mac. De tota manera el canvi serà progressiu: el primer Mac amb processador Apple no s’espera fins a final d’any, i encara hi haurà nous Macs amb xips Intel durant dos anys. Els que ja tenim ara continuaran rebent actualitzacions de macOS durant ‘molts anys’, segons Tim Cook.

  • El CERN, el Centre Europeu de Recerca Nuclear, vol construir un nou accelerador de partícules de 100 kilòmetres de circunferència que permetria estavellar electrons assolint una energia de 100 teraelectronvolts (TeV). L’actual LHC té 27 kilómetres i arriba als 16 TeV. L’objectiu és estudiar més a fons la matèria fosca a partir del bosó de Higgs descobert l’any 2012 i es pretèn que la nova instal·lació comenci a funcionar l’any 2038. Només hi ha un problema: costarà 21.000 milions d’euros i com que és dubtós que l’Unió Europea que paga fins ara el CERN se’ls pugui permetre en solitari, es preveu constituir un nou organisme d’abast global on també participin els EUA, la Xina i el Japó.

  • El coronavirus no ha anat malament per a totes les empreses. N’hi ha que han incrementat considerablement el seu valor en borsa durant la pandèmia, sobretot nord-americanes i xineses i amb les tecnològiques al capdavant: Amazon val ara 400.000 milions més que a començaments d’any, Microsoft ha guanyat 270.000 milions i Apple 219.000 milions. A veure com ho explica Tim Cook demà a la inauguració de la primera WWDC virtual de la història, sense que ens ofenguem gaire.

  • Cada usuari únic mensual del diari digital com elConfidencial costa 5,4 cèntims d’euro. Si més no, és el que es desprén dels 40.000 euros diaris que el seu editor diu que costa fer la publicació, com a justificació per aixecar el nou mur de pagament (89€ anuals o 9€ mensuals). A veure quants dels 22 milions d’usuaris aconsegueixen captar. Amb el model actual, l’editorial va facturar 17,8 milions d’euros l’any 2018.

  • Amb tant de teletreball, molts usuaris ja no en tenen prou amb la qualitat d’imatge de la webcam del seu ordinador. Afortunadament, molts d’ells ja tenen la solució a casa: fer servir la càmera de fotos com a webcam externa. Tant Canon amb els models EOS com Panasonic amb els Lumix ofereixen des de fa poc aplicacions per connectar-los a l’ordinador. Ara s’hi afegeix també Fuji. De moment per a Windows, però prometen que aviat n’hi haurà per a macOS.

  • Renfe s’ha proposat deixar enrere els acudits sobre el mal funcionament de la seva web. L’operador ferroviari ha estrenat aquest dilluns la primera fase del redisseny de la seva plataforma digital, que l’any passat va rebre 168 milions de visites. L’està fent l’empresa Everis i de moment només s’han modificat la presentació i l’estructura del contingut informatiu, però les funcions de venda de bitllets encara no han canviat. La reforma d’aquesta part transaccional, que ja genera el 60% de les vendes de Renfe amb reserva, entrarà en servei durant la tardor.

  • Fa uns dies manifestava el meu escepticisme sobre l’aixecament per part del govern rus del blocatge a l’aplicació de xat Telegram. Pavel Durov, el creador de la plataforma, ha explicat que en realitat el blocatge no servia de gran cosa: un mes després d’entrar en servei, l’aplicació ja feia servir una xarxa de rotació entre servidors proxy anomenada Resistència Digital que ha permès créixer Telegram a Rússia igual que a la resta del món. Durov assegura que s’estan dedicant a crear mecanismes per superar la censura també a la Xina i a l’Iran.

  • No marxem de Rússia. El govern de Vladimir Putin instal·larà més de 900.000 càmeres amb funció de reconeixement facial a les escoles del país, a raó d’una vintena per cadascun dels 43.000 centres educatius. Se suposa que ho fan per garantir la seguretat dels alumnes i detectar la presència d’intrusos, però també apunten que els dispositius podrien servir per passar llista tant als estudiants com als professors. El contracte d’instal·lació se l’ha endut l’empresa NTechLab de l’empresari Sergei Chemezov, vinculat al president Putin. El nou sistema es dirà Orwell. No es pot dir que vulguin amagar les seves intencions.

  • L’activisme està molt bé, però quan no et sembla bé el que una empresa fa, no hi ha res com tocar-li la butxaca. Així ho ha fet la marca de roba esportiva The North Face, explicant que deixa d’anunciar els seus productes a la plataforma publicitària de Facebook per disconformitat amb el tractament permissiu que la xarxa de Mark Zuckerberg aplica a la desinformació i als missatges d’odi. Per a major escarni, ho han anunciat a la xarxa rival, Twitter, amb l’etiqueta #StopHateForProfit. VFC, la matriu de The North Face, també és propietària de les marques Vans i Timberland, entre altres, i l’any passat va gastar 750 milions de dòlars en anuncis. Val a dir que Facebook va facturar gairebé 70.000 milions en publicitat l’any passat, però el valor simbòlic del boicot és innegable.

Hem comentat algun d’aquests temes, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio:

Recordeu que us podeu subscriure al podcast de l’espai en les plataformes habituals.

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.