fbpx

Com posar el teu gra de sorra contra el coronavirus

set-i-@home

También puedes leer este artículo en: Español

Fa dues dècades, tan aviat com la quantitat d’ordinadors connectats a internet va començar a ser substancial, els propietaris d’alguns d’aquells aparells van posar-los a buscar extraterrestres o, més concretament, signes de la seva existència, participant en la iniciativa SETI@Home, impulsada per la universitat californiana de Berkeley. Instal·lant una aplicació que s’activava en forma de salvapantalles -és a dir, mentre l’ordinador no es feia servir-, el processador es dedicava a analitzar petits paquets de dades procedents dels grans radiotelescopis nord-americans d’Arecibo (Puerto Rico) i Green Bank (Virgínia), tractant d’identificar patrons potencialment corresponents a emissions de ràdio. Des d’aleshores, tot i la participació acumulada de més d’1,8 milions d’usuaris i un pic històric de potència conjunta de càlcul a finals de novembre del 2016, aquesta cerca d’intel·ligència extraterrestre (SETI, per les seves sigles en anglès) no ha aconseguit trobar cap rastre d’àliens i el projecte va quedar formalment aturat al mes de març, amb menys de 100.000 participants actius.

Malgrat no haver aconseguit el seu objectiu, SETI@Home ha sigut crucial per popularitzar el concepte de la computació distribuïda, en què els propietaris d’equips informàtics cedeixen voluntàriament la seva capacitat de processament de dades a un o més projectes, generalment de recerca científica, que sumant tots aquests recursos acaben disposant d’una potència del mateix ordre que la d’un superordinador comercial sense haver de pagar-la. De fet, un dels èxits de SETI@Home és haver donat lloc a la creació de BOINC (Infraestructura Oberta Berkeley de Computació en Xarxa), una plataforma comuna que han adoptat altres projectes científics entre els quals cada usuari, un cop descarregada l’aplicació comuna, tria per decidir en quin participa. Actualment BOINC té 35 projectes actius. Entre ells, ClimatePrediction.net aspira a reduir les incerteses en la modelització de les prediccions sobre el clima; LNC@Home du a terme simulacions per millorar l’accelerador de partícules LHC del CERN, a Suïssa; MindModeling@Home simula els mecanismes d’aprenentatge de la ment humana, i Enigma@Home pretén interpretar els tres missatges xifrats de l’exèrcit nazi que a Alan Turing li van quedar per desxifrar l’any 1942 a Bletchley Park.

Tot i això, l’aplicació de computació distribuïda més popular en aquest temps de pandèmia és una per col·laborar en la recerca de tractaments i vacunes efectius contra el coronavirus SARS-CoV2, igual que estan fent la majoria dels supercomputadors del món. Es tracta de Folding@Home (F@H), creada fa gairebé 20 anys pel departament de química de la Universitat de Stanford per entendre l’autoorganització de les proteïnes i ajudar així a combatre malalties com el càncer i l’Alzheimer. A diferència de SETI@Home, F@H ha donat lloc a més de 200 publicacions científiques i ha proporcionat resultats tangibles en el camp dels bacteris resistents als antibiòtics i de la lluita contra el virus de l’Ebola.

F@H no fa servir la tecnologia BOINC, sinó que cal descarregar una aplicació específica per a ordinadors Windows, Mac o Linux. Val a dir, però, que la xarxa de F@H va arribar a la màxima potència de la seva història entre els anys 2007 i 2012, amb 15 milions d’usuaris, gràcies al fet que Sony va incloure l’aplicació a la videoconsola PlayStation 3. L’ús, tanmateix, va anar caient fins als 30.000 usuaris que tenia a començaments d’aquest any. Però aleshores va arribar la pandèmia i tot va canviar. Els promotors de F@H van oferir la xarxa per combatre el covid-19. Durant el mes de març s’hi van incorporar 400.000 usuaris i la xifra ha continuat creixent: actualment a F@H hi ha gairebé tres milions i mig de processadors actius (2,9 milions amb Linux, 400.000 amb Windows i 50.000 amb Mac, reflectint les possibilitats de refrigeració dels diversos tipus d’equip) que sumen una potència total de càlcul de gairebé un exaflop i mig, gairebé quadruplicant els 412 teraflops del superordinador japonès Fugaku, reconegut fa poques setmanes com el més potent del món en aquest moment. Com a referència, l’actual Mare Nostrum de Barcelona disposa d’11 teraflops i el futur Mare Nostrum 5 en tindrà 200.

També es pot col·laborar amb els científics en la lluita contra el virus posant a disposició un aparell que gairebé tots portem a sobre: el telèfon mòbil. F@H només està disponible per a ordinadors, però la Fundació Vodafone ofereix DreamLab, una aplicació de computació distribuïda per a smartphones Android i iPhones que des de l’any 2015 es fa servir per a la recerca contra el càncer de sis universitats, majoritàriament europees, i que actualment també permet contribuir al treball sobre el covid-19 de l’Imperial College de Londres.

El nom li ve del seu funcionament característic: DreamLab només s’activa durant la nit i mentre el telèfon està endollat al carregador. Es calcula que 100.000 telèfons calculant sis hores diàries durant tres mesos fan més feina que tots els ordinadors del centre promotor en un any, i a finals de maig ja hi havia 490.000 usuaris actius. En el marc de la participació de Vodafone, l’operadora no cobra als seus abonats les dades mòbils que consumeixi l’ús de l’aplicació. A més, aquesta deixa de funcionar quan arriba als 500 megabytes mensuals si el client és d’una altra companyia. Jo he tornat a desembolicar tres smartphones de gamma alta que les marques em van deixar per provar i encara no m’han passat a recollir i els tinc endollats dia i nit fent feina per a l’Imperial College. Els asseguro que la satisfacció al veure cada matí l’informe de càlculs realitzats és molt superior a la que pot tenir qualsevol participant en l’altra gran aplicació actual de computació distribuïda: la mineria de criptomonedes, probablement el màxim exponent de la tecnologia aplicada en benefici propi.

Publicat al diari Ara
20200706

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.