fbpx

El futur de TikTok, a la corda fluixa

tiktok

También puedes leer este artículo en: Español

TikTok, el servei de vídeos de quinze segons amb pretensions de propagació viral, sempre podrà presumir d’haver sigut una de les aplicacions mòbils més populars del primer període de confinament massiu imposat pel covid-19. Si més no, entre el públic infantil i juvenil. Només el 17% dels internautes de l’Estat fan servir TikTok, una proporció molt per sota del 70%-80% de les tres xarxes socials més utilitzades (YouTube, Instagram i Facebook, per aquest ordre). Però una enquesta de Qustodio entre famílies d’Espanya, EUA i el Regne Unit indica que el 38% dels nens espanyols de menys de 15 anys miren TikTok, i a sobre ho fan amb una gran fidelitat: s’hi passen 60 minuts cada dia, només tres menys que a YouTube.

L’èxit de TikTok fins ara és innegable: segons dades d’App Annie és la setena aplicació mòbil més descarregada al món (més de 1.500 milions de vegades) durant la passada dècada, tot i haver nascut l’any 2016. S’estima que 800 milions de persones la fan servir almenys una vegada al mes. El seu ús del format vertical fins i tot ha afavorit que Samsung, la primera marca mundial de televisors, hagi tret un model amb pantalla que pot girar 90 graus per veure més còmodament els vídeos de TikTok i riure amb les pallassades i frivolitats que hi solen sortir, ben promocionades amb un ús intensiu de la intel·ligència artificial.

Tot i això, TikTok es troba actualment immersa en diverses polèmiques geopolítiques que poden arribar a afectar la seva continuïtat i que en tots els casos tenen a veure amb el seu origen: l’aplicació és propietat de l’empresa xinesa ByteDance, i això l’ha posat en la diana de diversos estats amb una intensitat que en alguns aspectes recorda l’assetjament que pateix la seva compatriota Huawei.

Per una banda, fa uns dies que TikTok ja no es pot descarregar a l’Índia, que era el seu principal mercat mundial, amb més de 200 milions d’usuaris. El govern de Narendra Modi ha inclòs l’aplicació en la llista de més d’una cinquantena de títols proscrits que està fent servir com a moneda de canvi en el conflicte fronterer que l’Índia manté amb la Xina a la regió del Caixmir. De fet, el nacionalisme que se’n deriva ja havia afectat breument TikTok durant el mes passat: era un dels títols que l’aplicació Remove China Apps esborrava automàticament dels telèfons dels usuaris més patriòtics fins que Google va retirar-la de la Play Store.

Per l’altra, TikTok ha renunciat als 200.000 usuaris que tenia a Hong Kong per no haver d’atendre les peticions de dades personals i la censura de contingut que li podria haver adreçat el govern de l’excolònia britànica, acollint-se a la nova llei de seguretat nacional impulsada per la Xina continental. Altres serveis digitals com Facebook, Google, Microsoft, Twitter i Zoom han adoptat la mateixa posició, però, mentre que aquests hi tenen poc a perdre perquè ja estan prohibits a la Xina, TikTok s’hi jugava molt: si el govern xinès interpretava que es resistia a les seves peticions, podia prendre represàlies i tancar Douyin, una altra aplicació de ByteDance bessona de TikTok que només funciona a la Xina sota l’inevitable supervisió del govern d’allà.

Marxant de Hong Kong, TikTok també vol apaivagar les intencions del govern dels EUA, que ha amenaçat amb prohibir-la amb l’habitual acusació de ser un vehicle de l’estat xinès per espiar els ciutadans ianquis. És irònic que Washington acusi TikTok de ser un xuclador de dades disfressat de xarxa social quan només ha demostrat ser un canal més per al rastreig que practica una empresa nord-americana: Facebook. Així es va comprovar divendres, quan la caiguda del servei que permet accedir a serveis de tercers identificant-se amb les credencials de Facebook va aturar TikTok, Spotify, Pinterest i altres aplicacions durant gairebé tres hores. Però ja se sap que el govern dels EUA pretén mantenir el monopoli de la vigilància digital de la humanitat, posat al descobert per Edward Snowden, i porta molt malament que altres estats com la Xina o Rússia vulguin fer-li ombra.

En aquest marc, TikTok s’escarrassa en desmarcar-se del seu origen xinès. ByteDance ha instal·lat la seu de l’aplicació a Singapur, assegura que els servidors es troben als EUA i que els programadors xinesos de Douyin no tenen accés al codi de TikTok. Fins i tot ha fitxat com a conseller delegat Kevin Mayer, responsable de la posada en marxa de Disney+. Més americà impossible, però ahir dilluns un assessor de Donald Trump va qualificar Mayer de “titella” al servei de Pequín.

El cas de TikTok es pot considerar un nou exemple de la progressiva balcanització d’internet: una xarxa concebuda per ser global que ha acabat funcionant per barris. Hi ha qui diu que en el model xinès és l’estat qui té accés a les teves dades, mentre en el model dels EUA són les empreses privades, però cal recordar que ja fa dos anys que està vigent la llei CLOUD Act de serveis al núvol, que obliga les empreses nord-americanes a proporcionar dades dels seus usuaris de qualsevol lloc del món encara que els servidors no siguin als EUA, o sigui que no hi ha tanta diferència.

Potser és tot més senzill: TikTok acaba de posar en marxa una plataforma de publicitat en autoservei perquè les petites empreses puguin anunciar-se directament a l’aplicació, i no deu ser casual que el principal beneficiari de la previsible caiguda d’audiència de TikTok sigui Reels, un clon de TikTok que forma part d’Instagram i obté els seus ingressos de la plataforma publicitària de Facebook. En aquest sentit, tot plegat pinta malament per al futur de TikTok, que depèn de la seva capacitat per mantenir una audiència i una comunitat de creadors de contingut globals, que no ho seran tant si deixen d’incloure els internautes indis i els nord-americans.

Publicat al diari Ara
20200714

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.