Famosos, víctimes del hackeig més gran a Twitter

Els hackers han entrat als comptes i, en nom dels seus titulars, han demanat donacions en moneda digital o bitcoins. Mentre no s’ha descobert l’engany han recaptat centenars de milers dòlars. L’atac ha obligat Twitter a suspendre l’activitat de molts comptes dels que s’anomenen verificats i a blocar la publicació de nous missatges fins que fos segur. La xarxa social ha demanat disculpes, però ara tothom es demana com ha pogut passar.

La hipòtesi més probable és que els atacants hagin subornat un empleat de Twitter perquè els deixés accedir als perfils i suplantar els titulars. De fet, durant una estona han circulat per la xarxa captures de pantalla de l’aplicació interna que permet fer-ho. I no seria la primera vegada: entre 2015 i 2019, el govern d’Aràbia Saudita va infiltrar a Twitter dues persones que li proporcionaven informació per identificar dissidents que piulaven amb perfils anònims.

Tornant a la usurpació de perfils d’avui, és l’incident més greu de la història de Twitter, i ja hi ha qui s’amoïna per si la Tercera Guerra Mundial començarà quan algú suplanti un líder mundial i es posi a piular animalades en nom seu. Potser això ens hauria de fer pensar d’una vegada en si és prudent canalitzar tota la comunicació política exclusivament a travès de plataformes digitals de tercers.

——-

Dades massives i intel·ligència artificial contra aquesta epidèmia i les que vindran.

Avui s’ha posat en marxa l’Observatori Epidemiològic de Catalunya, un projecte de recerca que proposarà models matemàtics de predicció fent servir dades mediambientals del MeteoCat, epidemiològiques del sistema sanitari català i de mobilitat de la població de les operadores de telefonia. Totes anonimitzades segons els criteris de la Comissió Europea, el CatSalut i la GSMA.

D’aquí a final d’any l’Observatori es dedicarà a millorar la precisió de les prediccions, comparant la temporada de grip 2018-2019 i la Covid d’aquest any. I durant tot l’any que ve aplicaran tècniques d’aprenentatge automàtic i incorporaran noves fonts de dades, que poden anar des de magnituds econòmiques o l’anàlisi d’aigües residuals fins a l’estat d’ànim de la població reflectit a les xarxes socials.

Al projecte hi participen el departament de Polítiques Digitals, el departament d’Infeccioses de l’hospital Can Ruti amb els doctors Clotet i Mitjà al capdavant, centres d’innovació i recerca com Eurecat i el Centre de Supercomputació, i la Fundació Mobile World Capital.

El pressupost inicial es de 600.000 euros, la meitat dels quals aportats pel Govern, i a mitjans de 2021 està previst posar a disposició dels investigadors biomèdics un tauler de comandament amb dades i indicadors basats en dades de qualitat.

I és que com deia l’estadístic americà William Deming, citat a la presentació d’avui, «sense dades no som més que persones amb la nostra opinió».

Hem comentat alguns d’aquests temes, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure al podcast de l’espai (Apple Podcasts  | iVoox | Spotify | Google Podcasts | RSS ) o escoltar-lo a Amazon Alexa amb aquesta skill.