fbpx

Així fan realment negoci els gegants digitals nord-americans

También puedes leer este artículo en: Español

Sundar Pichai, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg i Tim Cook estan convocats aquest dilluns a comparèixer –per videoconferència– davant la comissió antimonopolis del Congrés dels Estats Units per defensar les seves empreses respectives per unes acusacions de pràctiques monopolistes que els serà difícil rebatre. Google té una posició dominant en cerques web i en contingut per mòbil, Amazon en comerç electrònic, Facebook en xarxes socials i Apple en aplicacions per a iPhone.

La magnitud de les firmes implicades és tal que ha donat lloc a un acrònim específic per referir-s’hi en conjunt: GAFAM, format per les seves quatre inicials més la d’un cinquè gegant digital, Microsoft, que ja va passar en el seu moment pel mateix escrutini. A banda de la seva capacitat per mobilitzar i influenciar el comportament de més de la meitat de la població del planeta, es tracta de grans potències econòmiques: la suma de les seves facturacions situaria les GAFAM com a dissetè estat mundial en termes de PIB, al darrere d’Indonèsia i per davant d’Holanda. Les seves valoracions en borsa són encara més estratosfèriques: totes estan entre les 10 companyies més valuoses del món, tot i no tenir ni 50 anys de vida. La més antiga és Microsoft (1976) i la més recent Facebook (2004).

Més enllà del seu caràcter digital i vinculat a internet, les GAFAM comparteixen alguns trets, com l’origen nord-americà (per això deixo fora altres gegants del mateix ordre com la sud-coreana Samsung i la xinesa Alibaba) i que fan al voltant de la meitat del negoci fora dels Estats Units. Però entre elles hi ha grans diferències, que queden paleses en la distribució dels seus ingressos per línies de negoci.

L’origen dels ingressos

L’única de les cinc empreses que factura menys de 100.000 milions de dòlars anuals és també la menys diversificada: Facebook és una empresa de publicitat digital disfressada de xarxa social, que genera el 98,5% dels ingressos venent els anuncis que apareixen a les seves plataformes –Facebook, Instagram, WhatsApp– i en webs i aplicacions de tercers. La resta és residual i correspon a la venda de dispositius (Oculus, Portal) i a les comissions per transaccions en els seus incipients serveis de pagament.

A l’altre extrem en varietat hi ha Microsoft, que tot i no ser el líder del mercat de serveis al núvol –una posició que ocupa una altra GAFAM, Amazon–, sí que ha aconseguit que aquesta línia de negoci, sota la marca Azure, ja sigui la principal, superant els seus productes estrella tradicionals: les llicències de les aplicacions ofimàtiques Office i dels sistemes operatius Windows. Fregant el 10% trobem l’activitat de videojocs de Xbox, i ja per sota la publicitat al cercador Bing, la xarxa social LinkedIn (també publicitat, a més de quotes d’abonament a serveis premium) i les vendes d’ordinadors i tauletes Surface, que funcionen prou bé comercialment i serveixen per fer oblidar el fracàs de la firma en el món dels mòbils.

També Amazon és més diversificada del que sovint es creu. És la GAFAM que factura més i també la que té un marge més prim de benefici brut (4%) per la naturalesa del seu negoci principal: el comerç electrònic mitjançant les botigues digitals pròpies representa la meitat de la facturació, i encara cal afegir-hi un altre 20% per les vendes que altres comerços fan mitjançant la seva plataforma. Però la línia d’ingressos que creix més és la de serveis al núvol: els centres de dades d’Amazon Web Services també fan funcionar milions d’altres serveis d’internet. Gairebé un 7% del negoci d’Amazon ve de subscripcions a Prime, siguin de vídeo i música en streaming o de lliurament de paquets en tarifa plana. Un 6% correspon als supermercats Whole Foods, i encara hi ha un 5% de diversos en què trobem des dels altaveus connectats Alexa fins a les tauletes Fire.

Apple ha sigut sempre la GAFAM més vinculada als dispositius físics. De la seva distribució d’ingressos n’hem parlat en altres ocasions i la venda d’iPhones continua representant més de la meitat de la facturació, però en els últims anys han guanyat pes els serveis, des de les botigues d’aplicacions i les ampliacions de garantia fins a les subscripcions de música, contingut audiovisual o videojocs. I també creixen les vendes d’accessoris com auriculars i rellotges.

Finalment trobem Alphabet, el hòlding matriu de Google, que factura set de cada deu euros en publicitat en serveis propis com el cercador, YouTube, Gmail o Maps, i 1,3 més en webs i aplicacions de tercers. Les vendes de subscripcions a contingut de música i vídeo són un altre 10%, el doble del que pesen els serveis de dades al núvol per a particulars i empreses. En canvi, tot i la seva visibilitat, negocis com Loon (internet des de globus aerostàtics), Waymo (cotxes autònoms) o Nest (domòtica) representen només el 0,4% de la facturació de la companyia.

Publicat al diari ARA

20200726

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

1 Response

  1. 29 de July de 2020

    […] a context, us pot interessar aquesta anàlisi de com fan realment negoci les quatres empreses digitals implicades, a més de Microsoft, segons les dades dels seus comptes de […]

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.