fbpx

Els altaveus intel·ligents valen la pena?

altaveus_intel·ligents

También puedes leer este artículo en: Español

Gairebé la meitat dels consumidors catalans, el 47,7% segons una enquesta de la direcció de Política Lingüística de la Generalitat, fan servir la veu per relacionar-se amb els dispositius tecnològics. Val a dir que la majoria ho fan mitjançant el telèfon mòbil, on aquesta funció ja els ve donada en forma de funcions com Google Assistant als models amb sistema Android i Siri a l’iPhone, però un 4% de la població consultada assegurava fa un any tenir ja un altaveu dels anomenats intel·ligents, mentre que un 34% expressava el desig de tenir-ne. També sabem que a escala mundial es tracta d’un mercat que creix: en el primer trimestre d’aquest any se’n van vendre al món 28,2 milions d’unitats, un 8,9% més que en el mateix període del 2019. Per comparar-ho, en els mateixos tres mesos es van despatxar gairebé 350 milions de smartphones, i això que parlem d’un trimestre dolent per culpa de la pandèmia.

Tornant a l’àmbit més pròxim, costa confirmar el grau real de penetració d’aquests altaveus a les nostres llars perquè els fabricants, amb Amazon al capdavant (23,5% de les vendes mundials, segons Strategy Analytics), declinen donar xifres concretes d’unitats venudes per països, una resistència que resulta sospitosa perquè només un parc ampli d’aparells instal·lats aconseguirà atreure l’interès dels creadors d’aplicacions i de contingut sonor.

Tot i això, la persistència de les marques en llançar models nous -les últimes a renovar i ampliar la seva gamma han sigut Amazon i Apple-, la promoció intensa com a dispositius tecnològics de preu relativament assequible i els senyals cada vegada més clars que el català acabarà formant part dels idiomes amb què podrem interactuar amb aquests aparells fan pensar que el fenomen dels altaveus intel·ligents no serà efímer, i per això val la pena revisar fins a quin punt són útils.

Fins ara la meva experiència no és gaire positiva. No és per la suposada falta de privadesa, un aspecte que amoïna molts compradors potencials encara que no en tinguin cap motiu: tots els models disposen d’un botó que apaga el micròfon a voluntat -per als desconfiats: està comprovat que s’apaga de debò- quan volem assegurar-nos que no som escoltats. Tampoc per l’absència del català, que resulta molesta perquè m’obliga a canviar a l’espanyol o a l’anglès per dialogar amb algun dels cinc Amazon Echo de diferents models i un parell de Google Home que tinc repartits per casa (sí, el negoci de les marques es basa en la possibilitat que t’enganxin les funcions del primer altaveu que compres i vulguis tenir-les a l’abast en altres habitacions de la llar). Com ja he dit, confio que aviat podré fer-hi servir la meva llengua. Ni tan sols estic decebut per la qualitat de so: tinc assumit que són bons reproductors de veu, però no substitueixen uns bons altaveus convencionals quan es tracta d’escoltar música i no només de sentir-la de fons.

Res d’això. Ara com ara, el punt més feble dels altaveus intel·ligents són les aplicacions. Cadascun dels assistents digitals té al darrere una plataforma (Amazon Alexa, Google Assistant i Apple Siri són les principals) que ofereix per si mateixa les funcions bàsiques, com la cerca d’informació a internet, la gestió d’alarmes i el control de determinats dispositius, però es pot ampliar amb aplicacions de tercers. Les aplicacions per a Alexa es diuen skills i, segons Voicebot.ai, a començaments d’any n’hi havia unes 4.700 per als altaveus venuts a Espanya. L’increment respecte als 1.500 títols disponibles el juliol del 2019 és considerable, però la varietat és molt minsa si es compara amb les gairebé 71.000 skills que tenen a l’abast els compradors d’altaveus amb Alexa als EUA o fins i tot les 36.000 que hi ha al Regne Unit. Esclar que l’anglès va ser el primer idioma d’Alexa (l’alemany s’hi va incorporar més tard i ofereix poc més de 10.000 skills ), però la diferència encara és abismal.

El principal inconvenient, però, no és la quantitat d’aplicacions disponibles, sinó la qualitat i la seva importància. Amazon Espanya declina detallar quines són les skills més populars més enllà de referències genèriques als jocs de preguntes i respostes i a les receptes de cuina. Una ullada a la quantitat de valoracions al catàleg espanyol d’Amazon ho confirma, encara que cal afegir-hi aplicacions més superficials com les d’acudits i les d’horòscop. El cas és que quan vols fer servir un altaveu amb Alexa més enllà d’això, comproves que fa molt curt. Quan soc a Londres, amb només dues paraules (Alexa, commute ) la skill de Transport for London m’indica quanta estona em queda abans de sortir de casa per anar al despatx, perquè sap a quina distància de l’estació visc, on treballo i, sobretot, consulta en temps real els horaris de tren. La cosa més aproximada que tenim aquí és una skill de Renfe que em diu els horaris d’AVE, i ni tan sols m’ofereix comprar el bitllet. Les skills realment transaccionals disponibles en espanyol es poden comptar amb els dits de les mans.

També hi ha confusions molestes. Les emissores de la Generalitat tenen skills pròpies i puc dir-li a l’altaveu “pon” o “abre Catalunya Ràdio” quan vull escoltar aquest canal. Però si li dic “pon Catalunya Informació”, Alexa em presenta un menú d’opcions relacionades amb Catalunya i amb la informació, però cap amb el canal de notícies. Si vull escoltar-lo he de dir específicament “abre Catalunya Informació”. A sobre, el contingut de les skills informatives no sempre està al dia: no és estrany que si li demano l’actualitat a Alexa mentre m’afaito abans de les vuit del matí em reciti els titulars de les onze de la nit anterior, no el butlletí de les set. Ni tan sols puc triar còmodament un podcast, i encara menys un episodi concret. Als EUA ho podria fer perquè hi ha una skill de PocketCasts, la mateixa aplicació que faig servir als mòbils, però aquí no hi és. L’absència de títols útils que hi ha fora d’aquí és especialment flagrant en casos com el de Guitar Tuner, un afinador de guitarra (li dius una nota i la fa sonar) que ni tan sols necessitarien traducció.

Francament, si encara no teniu cap altaveu intel·ligent, no cal que us hi afanyeu. És un segment molt incipient i encara li falta una bona bullida. Tret que ja tingueu electrodomèstics, llums, panys, termòstats i persianes connectats i vulgueu coordinar-los, us costarà trobar utilitat a l’altaveu: podeu fer el mateix instal·lant l’aplicació de l’assistent al telèfon que sempre porteu al damunt. I si la idea d’escoltar la música amb un altaveu sense fils us atrau, tindreu més flexibilitat amb un model de qualitat connectat per Bluetooth al telèfon mòbil.

Publicat a el Diari Ara
20201025

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.