fbpx

Els ordinadors i els mòbils d’ara triguen més a respondre que els de fa 40 anys.

Commodore_PET_PC

Els ordinadors d’ara són molt ràpids pel que fa al processador, però hi ha un aspecte que els fa molt més lents que els de quaranta anys enrere, per la latència entre el teclat i la pantalla. Un usuari ha comparat equips actuals amb els del 1977 i ha comprovat que els més antics són els que responen millor. L’Albert Cuesta ens explica els motius d’aquesta diferència.

Generalment triem l’ordinador per la velocitat del processador, com més alta millor. Però quan ens posem a fer-lo servir, sovint trobem que no respon tan ràpid com esperàvem. Un usuari, en Dan Luu, tenia la sensació que els aparells actuals van més lents que els de quan era petit. Va agafar una càmera digital d’alta velocitat i va gravar quant tardava a aparèixer a la pantalla el que escrivia al teclat.

La sorpresa és que aparells de l’any 1977 responen molt més ràpid que models de 40 anys més tard, que calculen 4.000 vegades més ràpid i contenen un milió de cops més transistors. En concret, l’Apple 2e de 1983 té una latència de 30 milisegons, menys de la meitat que els 70 milisegons del portàtil IBM ThinkPad de 2017. Fins i tot el Texas Instruments TI99 de 1981 i el Commodore PET de 1977 són més àgils, amb latències de 40 i 60 milisegons. Només ordinadors recents fets a mida per als videojocs aconsegueixen baixar dels 70 milisegons, però la majoria superen els 100.

Perquè us en feu una idea: un bit tarda 190 milisegons en donar la volta al món sortint de Nova York, passant per Tòquio i Londres i tornant a Nova York. El mateix que tardava el mateix bit a circular pels tres metres de cable que hi ha entre un dels ordinadors més ràpids de fa tres anys i el seu teclat.

Com pot ser?

Sobretot hi ha dos motius. Un és electrònic: la connexió de teclat dels ordinadors antics mirava fins a 500 vegades cada segon si havíem premut una tecla. Les d’ara ho comproven com a molt 200 vegades per segon. Però encara afecta més un segon factor: la complexitat del software: els sistemes operatius i les aplicacions d’abans eren molt més senzills que ara, i les accions de l’usuari han de passar per moltes més etapes.

Amb els mòbils tàctils encara deu ser pitjor.

Depèn. Aquest home també n’ha provat uns quants i resulta que la tauleta iPad Pro de 2017 té els mateixos 30 milisegons de latència que l’Apple II de 1983, però només si la fas servir amb el llapis tàctil. El temps de resposta amb el dit es més que duplica i en altres models de telèfon es pot arribar a multiplicar per sis. Curiosament, la Nintendo Gameboy en color, que té botons físics, baixa fins a uns molt raonables 80 milisegons.

El cas extrem de lentitud de resposta són l’agenda electrònica Palm Pilot de 1996, amb 490 milisegons de latència, i el lector de llibres electrònics Kindle Paperwhite, amb 630 milisegons. Però en els dos casos es tracta de tecnologies de pantalla molt més lentes, pensades per consumir la mínima bateria.

Així doncs, encara que ens haguem gastat els diners en un ordinador ràpid, haurem de posar-hi paciència igualment. Si més no, tenir el software perfectament optimitzat.


Hem comentat alguns d’aquests temes, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure al podcast de l’espai (Apple Podcasts  | iVoox | Spotify | Google Podcasts | RSS ) o escoltar-lo a Amazon Alexa amb aquesta skill.

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.