fbpx

El 2020, en tecnologia

tecnologia_2020-Albert_Cuesta
El 2020, en tecnologia. Les 12 paraules que han marcat, des del punt de vista dels aparells i les xarxes, l'any del covid. Albert Cuesta

También puedes leer este artículo en: Español

Zoom.  Gràcies al coronavirus, moltes empreses han descobert a la força que el teletraball que es resistien a adoptar no funciona tan malament. Milions d’empleats han transformat un racó de casa en la seva oficina, i la meitat d’ells han hagut de posar de la seva butxaca una mitjana de 500 euros per equipar-se com cal. L’emblema d’aquest replegament a les cases és el servei de videoconferències Zoom. El seu ús s’ha disparat, com el de Teams, Meet, Webex, GoToMeeting i Jitsi (qui no té quatre o cinc aplicacions instal·lades?), fins al punt que fer-hi reunions familiars ja és d’allò més normal.

Twitch.  Els   gamers  o videojugadors professionals són els nous futbolistes: les generacions de consumidors més joves poden passar hores mirant com juguen als mateixos títols que ells tenen a casa, però amb molta més habilitat. Aquesta audiència ha donat lloc a campionats entre equips d’ e-sports, amb fitxatges estrella i, sobretot, patrocinadors que sostenen el muntatge. El canal principal de difusió és Twitch, una plataforma de vídeo en streaming propietat d’Amazon que ja no ofereix únicament contingut d’entreteniment: el seu ús es fonamental per als polítics que pretenen arribar al votant jove.

Videojocs al núvol.  L’altra cara de l’entreteniment digital són els videojocs. Aquest 2020 les dues videoconsoles de sobretaula hegemòniques, Sony PlayStation i Microsoft Xbox, s’han renovat amb models d’altes prestacions gràfiques que portaran nous títols encara més sofisticats. Però probablement seran les últimes videoconsoles que compreu, perquè els videojocs s’estan traslladant als servidors del núvol, des d’on s’hi pot jugar amb qualsevol dispositiu i en qualsevol lloc mitjançant plataformes de streaming per subscripció com les que ja hi ha de sèries i música.

TV   8K.  Gràcies als avenços en producció, el preu per polzada dels panells de visualització ha baixat, i tenir a casa un televisor de 65 polzades ja no és cap extravagància, i la resolució 4K ha passat a ser la norma. La nova frontera és el 8K, amb quatre vegades més píxels en el mateix espai, que fa irrellevant la distància de visionat. Els ajornats Jocs de Tòquio havien de proporcionar contingut d’aquesta densitat, però en la seva absència, xips d’intel·ligència artificial com els de Samsung reinterpreten els vídeos 4K i Full HD per treure tot el suc als panells 8K.

5G.  La cinquena generació de telecomunicacions mòbils comença a desplegar-se a tot el món, encara de manera incipient en una modalitat que aprofita les xarxes 4G existents per minimitzar la inversió per part de les operadores. Però encara no ofereix tots els avantatges de velocitat, latència i capacitat que acabarà tenint. Els telèfons compatibles eren de gamma alta, però ara ja hi ha models de 250 euros. En tot cas, els beneficiaris directes de la 5G no seran els consumidors sinó les indústries, que busquen nous models de negoci en nombroses proves pilot en les quals Espanya és líder europeu.

Ransomware.  Els ciberatacs amb l’objectiu d’extorsionar econòmicament les víctimes s’han continuat multiplicant, i entre ells destaquen els que xifren les dades i reclamen un rescat a canvi de la clau per desxifrar-les. Aquest any almenys cinc grans companyies d’assegurances de l’Estat han hagut d’aturar l’activitat durat setmanes per aquest motiu. Però els atacs més menyspreables són els que han patit institucions sanitàries com l’Hospital Broggi de Sant Joan Despí i empreses farmacèutiques en ple desenvolupament de remeis contra el coronavirus.

Xina.  El gegant oriental ha deixat de ser la fàbrica del món -empreses internacionals estan desplaçant part de la producció al Brasil o l’Índia- però lidera amb enorme diferència els desplegaments de xarxes 5G, amb la profunda digitalització de l’economia que això comporta, i és l’únic que fa ombra als EUA en aplicació d’algoritmes d’intel·ligència artificial. Occident ha reaccionat aixecant barreres, amb el veto a les xarxes de Huawei com a cas emblemàtic, i anem cap a una separació entre les internets xinesa i ianqui on Europa busca el seu lloc.

Stories.  La pionera va ser Snapchat, Instagram ho va copiar i actualment trobem aquest format de contingut audiovisual breu i efímer a totes les xarxes socials, des dels perfils de WhatsApp i els   fleets  de Twitter fins a una plataforma en principi poc sospitosa de superficialitat com és LinkedIn. Fins i tot té   històries  Spotify! Aquesta convergència funcional és arriscada, perquè fa que les xarxes s’assemblin cada vegada més. I tampoc tinc clar que el contingut efímer sigui tan atractiu per als usuaris joves, com diu tothom.

Notificacions covid.  Les autoritats de tot el món van assumir aviat que podien aprofitar l’ubiqüitat dels smartphones per detectar la proximitat dels ciutadans amb persones infectades de coronavirus fent servir el Bluetooth dels terminals. La majoria es van precipitar amb aplicacions massa intrusives, i ha calgut una aliança entre Google i Apple per disposar d’un protocol -de creació europea- que pugui notificar els contactes de risc sense perpetrar cap invasió de la privadesa, i que sigui compatible amb la majoria dels telèfons existents.

Facebook.  La xarxa social de Mark Zuckerberg com a emblema de la posició que han assolit els gegants digitals de Silicon Valley en la societat actual. Els estats l’acusen de pràctiques monopolístiques i pretenen dividir-la com es va fer amb les petrolieres i les telefòniques, es qüestiona la seva tebiesa a l’hora de moderar la difusió d’informació enganyosa o directament falsa, i aquestes setmanes el seu immens negoci de publicitat es veu amenaçat per les restriccions a la captació desmesurada de dades personals que Apple vol imposar-li.

Disney+.  El servei de vídeo a la carta per subscripció de Disney mereix menció no per haver assolit l’objectiu mundial d’abonats gairebé dos anys abans del que havia previst -relativament fàcil si estableixes un objectiu poc ambiciós i tens els catàlegs de Disney, Pixar, Star Wars i Marvel- sinó per haver trencat l’estructura de finestres d’exhibició comercial de cinema: degut a la pandèmia,   Mulan  es va estrenar per internet, amb els abonats pagant un suplement. Warner, una altra   major, ja s’hi ha apuntat i des d’ara estrenarà simultàniament en sales i a HBO Max.

Tesla.  La indústria de l’automoció continua virant lentament cap a la digitalització. Els vehicles incorporen sensors i sistemes d’assistència a la conducció, amb l’objectiu final de l’autonomia total, però Tesla vol embarcar tota la intel·ligència mentre d’altres la posen al núvol i confien en la connectivitat. La propulsió elèctrica guanya pes amb l’aposta decidida de Volkswagen, però la millora en sostenibilitat no és tan evident si es consideren la producció i el reciclatge de les bateries. L’hidrògen es demostra com una alternativa viable per als vehicles que han de repostar en minuts, com els camions.

Publicat al diari Ara
20201218

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.