fbpx

Europa marca perfil propi en tecnologia

superordinador_mare_nostrum_barcelona

La posada en marxa del supercomputador MareNostrum 5 a Barcelona s’ha retardat uns mesos a causa de la pandèmia. Quan arribi serà molt benvingut, ja que Europa consumeix un terç de la capacitat mundial de supercomputació. L’Albert Cuesta ens posa al dia de les novetats en la legislació europea sobre serveis i mercats digitals.

Què et sembla aquest endarreriment del nou supercomputador de Barcelona?

Quan arribi arribarà i serà benvingut, perquè el MareNostrum 5 i els seus futurs germans d’Itàlia i Finlàndia corregiran un dèficit greu: Europa consumeix un terç de la capacitat mundial de supercomputació però en genera menys de la desena part. Però és significatiu que a Europa la pandèmia estigui frenant l’augment de potència de càlcul mentre en altres llocs l’està accelerant: al Japó el Fugaku, el supercomputador més potent del món, ha entrat en servei un any abans del previst, precisament per dedicar-lo a treballar contra la Covid.

En altres àmbits, Europa sí que reacciona més ràpid. Com en el marcatge dels gegants tecnològics.

La setmana passada, la Comissió Europea va presentar els projectes de les lleis de Serveis i Mercats Digitals, que volen impedir que les tecnològiques facin servir les dades de les empreses per competir amb elles, que donin un tracte de favor als seus propis productes, que hagin d’explicar als usuaris per quin motiu els mostren uns anuncis determinats, i obligar-les a evitar la difusió de contingut d’odi publicat pels usuaris. Tot això, amenaçant-les amb multes de fins al 10% de la facturació o fins i tot obligant-les a dividir-se en companyies més petites.

Europa vol marcar perfil propi en aquest món digital.

I es comença a notar en casos concrets. Per exemple, ara que el Regne Unit ja no forma part de l’Unió Europea, Facebook té previst tornar a posar els seus usuaris britànics sota la jurisdicció de Califòrna, menys estricta en protecció de dades que la jurisdicció europea que se’ls aplica fins ara.

També es veu perfil europeu propi en el cas de la 5G. A diferència d’altres estats, el govern alemany no ha cedit a les pressions dels Estats Units i no vetarà l’ús d’equipaments de la xinesa Huawei en les xarxes 5G del país, igual que tampoc no ho farà el govern espanyol. No sé si en agraïment o no, Huawei instal·larà una fàbrica d’antenes 5G a Europa, però no serà a Alemanya sinó a França.

I la Comissió Europea només ha aprovat la compra dels rellotges intel·ligents Fitbit per part de Google si aquesta es compromet a no fer servir les dades d’exercici dels usuaris per personalitzar els anuncis que els mostra en altres serveis. Potser la compra tirarà endavant igualment, però sospito que sense aquestes dades, Fitbit perd gairebé tot l’interès per a Google.
Europa buscant el seu lloc entre dues visions oposades de la tecnologia: la xinesa i la nord-americana.

Esperem que el trobi. Dins demà, Kílian.

Hem comentat aquest tema, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure al podcast de l’espai (Apple Podcasts  | iVoox | Spotify | Google Podcasts | RSS ) o escoltar-lo a Amazon Alexa amb aquesta skill.

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.