fbpx

En situacions de conflicte, el control de la xarxa és clau

censura_birmania_censored

A Birmània, els militars s’han assegurat de controlar les comunicacions mentre ocupaven el poder per la força. Un altre exemple el trobem a Rússia, on també han controlat la cobertura d’internet durant les protestes per la detenció d’Aleksei Navalni. Malauradament, però, no són pràctiques aïllades.

En el cop d’estat a Birmània, Internet hi ha tingut un paper.

Sí. Els militars s’han assegurat de controlar les comunicacions al país mentre ocupaven el poder per la força, previsiblement per poder fer la seva sense que el món se n’adonés. A les tres de la matinada hora d’allà, la connectivitat de xarxa a Birmània havia caigut un 25% respecte al nivell habitual, i a les vuit del matí ja era només de la meitat. Al migdia, un cop detingut el govern i declarat l’estat d’emergència, el trànsit s’ha recuperat fins al 75%, suposo que perquè al nou règim ja li ha convingut comunicar-se amb la població. Un altre motiu és que els bancs del país han hagut de tancar perquè sense connexió no podien fer operacions.

I no ha caigut més perquè el control de la xarxa s’ha centrat en les zones més poblades, que és on hi ha els centres de poder i també on l’oposició podria haver sigut més intensa. En canvi, sembla que a les regions remotes l’accés a la xarxa s’ha mantingut.

Les dades tècniques indiquen que els talls de connexió han afectat sobretot les línies de mòbil, però també moltes de fixes, principalment de l’operadora estatal MPT, però també de la privada Telenor, filial de l’empresa noruega del mateix nom. Val a dir que els militars birmans hi tenen la mà trencada en això de tallar internet: entre juny de 2019 i agost de l’any passat ja van deixar sense connexió dues regions del país per deixar incomunicada la guerrilla que hi operava. Catorze mesos que probablement són el tall forçat de xarxa més llarg de la història.

Aquests procediments s’apliquen en altres països. Dijous parlàvem de la censura d’aplicacions al món àrab. I a Russia també han tallat internet per la detenció d’Alexei Navalny.

Si. Mirant les dades de l’observatori sobre Birmània he vist que la setmana passada la connectivitat a Moscou i Sant Petersburg va caure considerablement durant sis hores, que coincideixen amb la màxima intensitat de les protestes al carrer contra la detenció de Navalny, el principal opositor al règim de Vladimir Putin. Els manifestants es van trobar sense cobertura de mòbil.

Abans els cops d’estat començaven ocupant les emissores de ràdio i de televisió. Ara també pretenen controlar internet.

Transformació digital. Fins demà, Kílian.

Hem comentat aquest tema, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure al podcast de l’espai (Apple Podcasts  | iVoox | Spotify | Google Podcasts | RSS ) o escoltar-lo a Amazon Alexa amb aquesta skill.

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.