fbpx

Una pila de tecnologia per explorar Mart, a bord del Perseverance

mars_2020

Però no tota la tecnologia és d’última generació. Com que el retard en les comunicacions no permet a la NASA controlar el Perseverance des de la Terra, el gruix de les operacions les ha de fer sobre el terreny marcià el cervell de l’aparell. L’Albert Cuesta ens explica els processadors, xips, càmeres i generadors que componen el vehicle Perseverance.

Si el Perseverance aconsegueix aterrar amb èxit, porta a bord una pila de tecnologia per explorar Mart. Ens deies que no tota és d’ultimíssima generació.

No. Com que el retard en les comunicacions no permet controlar el Perseverance des de la Terra, el gruix de les operacions les ha de fer sobre el terreny el cervell de l’aparell. Aquest és un processador RDA750, dissenyat per Motorola i IBM, de tecnologia PowerPC. La mateixa que portaven els Macintosh d’Apple abans de passar-se als xips d’Intel. D’aquest xip, habitual en aplicacions d’astronàutica, sorprén que només té la mateixa potència que un Pentium de 1992. Si no n’han posat un de més potent és perquè els transistors que conté haurien d’estar més apretats i per tant serien més sensibles a la radiació.

El cervell del Perseverance també inclou diversos xips FPGA o matrius programables sobre el terreny, que controlen la tracció, la suspensió i els sensors. Un d’aquests xips és el que gestionarà el descens i l’aterratge, però si tot va bé, els enginyers de la NASA el reprogramaran des de la Terra per dedicar-lo a processar les imatges captades per les càmeres.

Parlant de càmeres, el Perseverance en porta moltes i de tota mena. Les de vídeo són CMOS en color amb una resolució de 20 megapíxels, molt diferents de les CCD en blanc i negre d’un megapíxel que portava el Curiosity, i que porten tres anys sense funcionar perquè una tempesta de pols va deixar inservibles els panells solars que les alimentaven.

Ara que parles d’alimentació, d’on treu l’energia el Perserverance.

Porta un generador atòmic de diòxid de plutoni amb una potència inicial de 110 wats, que anirà baixant una mica cada any. La seva vida útil teòrica és de 14 anys, més que suficient per als tres anys terrestres que s’estima que durarà la missió. Va acompanyat de dues bateries recarregables d’ions de liti, que són les que alimenten els motors i els instruments.

Com es comunicarà la NASA amb el Perseverance?

No serà en temps real perquè els senyals triguen entre 5 i 20 minuts en viatjar de Mart a la Terra. Però anirà acumulant dades i enviant-les amb tres antenes. Una pot apuntar directament a la Terra i enviar entre 160 i 3000 bits per segon. Una altra pot rebre ordres entre 10 i 300 bits per segon. I la tercera, la principal, treballa en la banda d’UHF i permet uns dos megabits per segon, però passant pels repetidors de la NASA en òrbita marciana abans d’arribar a l’antena d’una de les tres estacions de recepció terrestre: una a Califòrnia, l’altra a Austràlia i la tercera a Robledo de Chavela, a 60 quilòmetres de Madrid.

La teva efemèride tecnològica d’avui també té a veure amb l’espai.

Sí. Avui fa 44 anys del vol inaugural de la llançadora Enterprise de la NASA. Va ser només atmosfèric, enlairant-se des del llom d’un avió Jumbo. La primera llançadora en sortir a l’epai exterior va ser la Columbia, quatre anys després.

Hem comentat aquest tema, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure al podcast de l’espai (Apple Podcasts  | iVoox | Spotify | Google Podcasts | RSS ) o escoltar-lo a Amazon Alexa amb aquesta skill.

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.