fbpx

A l’estat espanyol es paga menys amb targeta i datàfon que en altres països d’Europa

samsung_pay

L’Estat recaptaria entre 16.000 i 32.000 milions d’euros més cada any si els mitjans de pagament digitals es fessin servir tant com en altres països. Perquè amb més ús de targetes i de mòbils, menys circulació de diners en efectiu, que són el suport principal de l’economia submergida. L’Albert Cuesta ens explica els resultats d’aquest estudi del Centre d’Innovació en Mitjans de Pagament.

A l’estat hi ha més targetes i datàfons que en altres llocs, però es fan servir menys.

A Espanya circulen 86 milions de targetes bancàries, que representen un promig d’1,8 per càpita, per sobre del de la zona euro. Per altra banda, a les botigues hi ha més de dos milions de datàfons, que són 37.000 per milió d’habitants, molt per sobre de la mitjana europea.

Tot i estar tan ben equipats, l’ús es comparativament molt baix. A l’any es fan 4.500 milions de pagaments amb targeta, però el seu valor és només el 17% del PIB, per sota de la mitjana europea i molt per sota del 25% de Dinamarca, el 36% de Portugal i el 45% del Regne Unit. Una altra manera de veure-ho: cada datàfon espanyol ingressa cada dia una mitjana de 285 euros, mentre que un de portuguès cobra 679 euros i un de britànic, 941 euros.

Quin és el motiu d’aquestes diferències?

A Espanya es fan servir molts més diners en efectiu: les monedes i els bitllets són el 83% dels pagaments a botigues en quantitat i el 66% en valor, molt més que el 73% en volum i el 43% en valor que l’efectiu representa en el conjunt de l’eurozona. Aquí es fan 119 pagaments amb targeta per persona i any, contra els 300 dels països nòrdics. Fixa’t que a Espanya hi ha 1.133 caixers automàtics per milió d’habitants davant els 727 de la zona euro. I una última dada: aquí es fan cinc pagaments amb targeta per cada retirada d’efectiu, a l’eurozona són sis i a Dinamarca i Suècia, 40.

Per què som tan reticents als pagaments digitals?

Pel pes de l’economia submergida. L’economista en cap de CaixaBank calcula que un 20% de la població espanyola cobra en efectiu més del 25% dels seus ingressos recurrents, i qui cobra en bitllets també paga amb bitllets. El Centre d’Innovació en Mitjans de Pagament que Samsung, Visa i CaixaBank tenen a Barcelona estima que si l’ús d’efectiu baixés als nivells de la zona euro, aflorarien prous diners com perquè Hisenda recaptés cada any de 16.000 a 32.000 milions més que ara. I per això proposen incentivar l’ús de targetes i mòbils i rebaixar a 1.000 euros el màxim de transaccions en efectiu que ara és de 2.500 euros. I també una mesura que clama al cel: que sigui tan fàcil pagar digitalment a l’administració pública com és fer-ho en una botiga.

Avui tenim una super-efemèride computacional.

Sí, perquè avui fa 45 anys que es va lliurar al Laboratori Nacional de Los Alamos la primera unitat del Cray-1, el primer superordinador vectorial comercial de la història i un dels més populars. Tenia una potència de càlcul de 160 megaflops, que aleshores eren molts, però com que la potència ha crescut dos ordres de magnitud cada dècada, l’actual superordinador MareNostrum 4 de Barcelona és 100 milions de vegades més potent que aquell Cray-1, i el futur MareNostrum 5 que hauria de començar a funcionar a final d’any ho serà 1.000 milions de vegades més.


Hem comentat aquest tema, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure al podcast de l’espai (Apple Podcasts  | iVoox | Spotify | Google Podcasts | RSS ) o escoltar-lo a Amazon Alexa amb aquesta skill.

Subscripció a albertcuesta.com

Pots rebre els articles subscrivint-te al grup de Telegram, o bé rebre'ls per correu electrònic posant la teva adreça aquí: