Una banda sonora de l’obsolescència ‘programada’
El programa El celobert que Lluís Gavaldà fa cada dia a iCat, un dels espais imprescindibles en la meva dieta radiofònica musical, ha dedicat la seva emissió d’avui al que anomena Obsolescència programada. Deixant de banda l’habitual abús del qualificatiu programada -poser sabeu que opino que més que obsolescència programada hi ha consum irresponsable-, el programa és un molt bon recull de cançons dedicades a objectes, ocupacions i països que hem anat deixant enrere:
- La fotografia química (Kodachrome, de Paul Simon)
- La màquina d’escriure (The Underwood typewriter, de Fionn Regan)
- El paper pintat (Wallflower, de Bob Dylan)
- El tocadiscs de monedes (Hey mister, that’s me up on the jukebox, de James Taylor)
- Les trucades telefòniques en grup (Party line, de The Kinks), tot i que ara tornen amb engendres com Clubhouse
- Els videocassets (VCR, de The XX)
- El contestador automàtic (Answering machine, de The Replacements)
- Els revisors del metro (Le poinçonneur des Lilas, de Serge Gainsbourg)
- L’Unió Soviètica (Back in the USSR, de The Beatles)
- Els drapaires (El drapaire, de Joan Manuel Serrat)
- Els ascensoristes (Elevator operator, de Gene Clark)
- El Citroën Dos cavalls (2CV, de Lloyd Cole and the Commotions)
- Els esmolets (El afilador, de Grupo Carabo)
Pràcticament totes les cançons estan disponibles als serveis de streaming, però no les enllaço perquè és molt millor escoltar-les en l’ordre que en Gavaldà ha triat, i acompanyades dels seus comentaris. Podeu escoltar el programa al reproductor de sota i al podcast.
Imatge de capçalera: coleccionandocamaras a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0)
