fbpx

Aena falla en la utilització de la tecnologia

aena_aeroport_barcelona
Cues que dificulten la circulació a la T1 de l'aeroport barceloní del Prat ALBERT CUESTA

También puedes leer este artículo en: Español

Per molt que el protagonisme d’aquests dies respecte a l’aeroport de Barcelona se l’hagi endut la forçada dicotomia entre una suposada ampliació i el respecte pel medi ambient, el cert és que la instal·lació actual necessita abans de res una reforma profunda del seu funcionament, si més no de cara als milions de passatgers que acull cada any. I una part d’aquesta reforma té a veure amb un ús més eficient de la tecnologia.

En concret, la terminal T1 queda molt bé a les revistes d’arquitectura, però qualsevol que hagi viatjat una mica pel món sap que és molt incòmoda, amb un disseny que prima la forma per sobre de la funció. Hi ha aspectes estructurals que no tenen remei: la gran majoria dels restaurants i botigues són a la planta inferior, al mateix nivell que el vestíbul d’arribades, però els vols cap a destinacions de fora de la zona Schengen s’embarquen a la planta superior, la del vestíbul de sortides, de manera que un cop passat el control de passaports els viatgers ja no poden baixar a consumir, tota una aberració en aquesta època en què un aeroport és bàsicament un centre comercial amb avions. Per això Aena va haver de posar fa anys, tot just després del control de seguretat, uns ortopèdics rètols lluminosos que avisen els usuaris d’aquesta limitació. La resta de passatgers, els que van a la zona B –l’anomenada espasa, que conté la majoria de les portes d’accés als avions– sovint han de travessar en el camí cap a la seva porta les cues de viatgers a punt d’embarcar que envaeixen el passadís central.

En general, el flux de circulació per l’interior de la T1 és força confús. Això explica que Aena hagi hagut d’invertir en un luxós sistema digital de cartografia interior que facilita als usuaris de l’aeroport orientar-se amb l’smartphone cap al lloc on els toca anar en cada moment. Ara bé, malgrat que aquesta cartografia es pot consultar amb el navegador web del telèfon –fins i tot en català–, el gestor aeroportuari ha considerat oportú duplicar recursos, com solen fer molts organismes públics i parapúblics: aquesta setmana ha presentat l’aplicació Aena Maps per a mòbils Android i iOS, que fa el mateix que la web. Bé, no exactament: si la instal·les en un telèfon configurat en català, la informació es mostra només en anglès, és a dir, té el mateix nivell de respecte lingüístic que l’aplicació genèrica d’Aena, que ofereix només dos idiomes: castellà i anglès.

Les ‘peculiaritats’ de les aplis d’Aena

Les aplicacions web i mòbils d’Aena també tenen altres, diguem-ne, peculiaritats. Com és natural, en la majoria has de començar triant de quin dels més de 40 aeroports gestionats per l’empresa vols consultar la informació. Però cal observar un ordre alfabètic molt especial: si busqueu l’aeroport de Barcelona a la lletra B no l’hi trobareu, perquè és a la J de Josep Tarradellas. Passa el mateix amb el de Madrid, que no és a la M sinó a la A d’Adolfo Suárez. Com si els milions de turistes estrangers haguessin de saber de memòria la llista de presidents recents de Catalunya i Espanya.

Aena també aplica criteris d’ordenació discutibles en altres àmbits, com les pantalles d’informació sobre vols que hi ha escampades pel recinte. Tant al vestíbul de facturació com a les zones d’embarcament i a la sala de recollida d’equipatge, els vols apareixen ordenats a les llargues llistes per la seva hora prevista de sortida/arribada, cosa que obliga el passatger a fer un esforç addicional per trobar-hi el vol que li interessa. Probablement té sentit que els sistemes interns d’informació de l’aeroport es regeixin per l’ordre cronològic, però de cara al públic seria molt més útil ordenar alfabèticament la llista de vols pels noms de la ciutat de destinació/origen, com es fa en molts altres aeroports del món (a la fotografia adjunta, el de La Guardia a Nova York). L’únic motiu que em ve al cap per insistir en l’ordenació horària és que els viatgers que acabem d’aterrar ens haguem d’entretenir una estona buscant per quina cinta ens sortirà la maleta per així donar més temps perquè arribi. Cal tenir present que la recollida d’equipatges a la T1 és especialment lenta comparada amb altres aeroports; potser no cal arribar a l’extrem de Xangai, on hi ha operaris posant les maletes amb la nansa cap a fora perquè sigui més còmode agafar-les, però sí que hi ha marge de millora.

Aeroport de La Guardia, a Nova York. ALBERT CUESTA

En general, l’ús de la tecnologia que Aena fa de cara als usuaris de l’aeroport deixa força a desitjar. Els aparcaments adossats a la terminal disposen d’un sistema de lectura de matrícula que hauria d’agilitzar les entrades i sortides de vehicles, però rara és la vegada que m’ha funcionat sense incidències (no és així al del pàrquing exprés, que generalment l’encerta). Al de llarga estada, situat més lluny, sovint hi ha places lliures però no sempre es poden reservar a la web. Per tot el recinte de la T1 hi ha pantalles que combinen publicitat dinàmica amb informació al públic, però durant bona part del període pandèmic, a l’inici de la llarga espasa citada abans s’assegurava que per allà s’arribava a les portes d’embarcament entre la B21 i la B69, quan en realitat a les de numeració més alta no s’hi podia accedir degut al tancament parcial, però es veu que ningú va pensar a canviar-ho. Els passatgers que arribem del Regne Unit a la terminal T2 ens hem trobat sovint havent de fer llargues cues per mostrar el passaport als policies mentre al costat hi havia una desena de flamants terminals de lectura automàtica de documents, tots aturats.

En detalls com els mencionats es comprova que la transformació digital d’una empresa amb més de 8.000 empleats, que factura més de 4.500 milions d’euros a l’any i cotitza a l’Íbex-35, no és només cosa de gastar en tecnologia, sinó també de fer-la servir de manera eficient. Els negociadors que hagin de tractar amb Aena farien bé de tenir-ho present.

Passatgers que arriben del Regne Unit fent cua per ensenyar el passaport mentre hi ha màquines noves preparades per a aquest propòsit que no s’utilitzen. ALBERT CUESTA

Publicat al diari Ara

ara_20210911_andromines

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.