fbpx

L’empremta de Clive Sinclair, més enllà de l’Spectrum

Sir Clive Sinclair va ser el creador d’un dels ordinadors domèstics més populars. AC – El ZX Spectrum. L’Albert Cuesta repassa la seva empremta en el món de la informàtica i també en altres àmbits que van més enllà d’aquest popular model dels anys 80.

Albert Cuesta, bona nit

Bona nit, Kílian

Avui vols homenatjar una personalitat tecnològica que ens ha deixat, i posar-hi aquesta pista sonora.

Suposo que a molts oients els sonarà. Però per als que no, què és això que sentim?

És el so que feia un programa informàtic fa 39 anys mentre es carregava des d’una cinta de cassette en un ordinador. En aquest cas, en un ZX Spectrum de la marca Sinclair. El posem com a tribut al seu creador, Clive Sinclair, que va morir ahir als 81 anys d’edat.

Amb l’Spectrum i els seus predecessors, el ZX80 i el ZX81, Sinclair va contribuir a que els ordinadors personals, fins aleshores reservats a les empreses, entressin a moltes llars. Va ser una època daurada en què fins i tot hi havia bàndols d’usuaris: els de l’Spectrum, els del Commodore 64, els de l’Amstrad, els de l’MSX, que ens intercanviàvem programes en cintes de cassette, i en molts casos ens fèiem nosaltres mateixos els programes, generalment amb llenguatge BASIC.

Sinclair, que abans d’ordinadors havia dissenyat una de les primeres calculadores de butxaca, va tenir un gran èxit amb l’Spectrum, amb les seves tecles de goma tan característiques. Però també va fracassar amb altres productes com un televisor de butxaca, un cotxe elèctric monoplaça i el successor de l’Spectrum, l’ordinador professional QL, que no va arribar a triomfar perquè l’empresa va fer fallida i va ser comprada per Amstrad. Tot i això, el QL va deixar empremta, ja que Linus Torvalds va fer-lo servir per programar les primeres versions del sistema operatiu Linux.

Sinclair és un exemple de l’època daurada de la informàtica britànica.

I per extensió de l’europea. La contribució de Sinclair a l’economia i el prestigi del Regne Unit va ser tal que la reina Elisabet II el va anomenar cavaller de l’imperi, Sir Clive, al mateix nivell que Sir Mick Jagger, Sir Paul McCartney, Sir Elton John o Sir Anthony Hopkins.

El cas és que a la dècada dels 80 a Anglaterra es van combinar diversos factors: un dels principals és que la BBC va convocar entre les empreses informàtiques del país un concurs per fabricar l’ordinador domèstic, el BBC Micro, que acompanyaria un programa de televisió pensat per popularitzar la informàtica entre la població. Sinclair va ser una de les empreses que s’hi va presentar, tot i que al final el concurs el va guanyar Acorn Computers, que va arribar a vendre un milió i mig d’unitats de l’aparell.

I l’empremta d’allò continua vigent: Acorn va crear una filial anomenada Advanced RISC Machines per fabricar-li els xips, i aquella filial, sota el nom d’ARM, és la que dissenya els microprocessadors que porten a dins tots els telèfons mòbils, siguin Android o iPhone, i molts dels ordinadors que fem servir actualment.

Una herència ben duradora.

Efectivament, Kilian. Bona nit i fins dilluns.

Hem comentat aquest tema, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure al podcast de l’espai (Apple Podcasts  | iVoox | Spotify | Google Podcasts | RSS ) o escoltar-lo a Amazon Alexa amb aquesta skill.

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.