fbpx

La hipocresia de Facebook, al descobert

Mark_Zuckerberg_Facebook
Mark Zuckerberg a Washington. ERIN SCOTT / REUTERS

También puedes leer este artículo en: Español

Documents interns demostren que els directius de la xarxa social són conscients de la toxicitat de les seves pràctiques però no hi posen remei perquè fer-ho perjudicaria el seu pròsper negoci

Després d’anys d’escàndols sobre l’acumulació desmesurada de dades personals per part de Facebook i les seves filials Instagram i WhatsApp i sobre l’explotació comercial irregular d’aquestes dades, aquesta setmana el diari The Wall Street Journal (WSJ) ha fet públiques una sèrie de pràctiques de l’empresa que no només són reprovables o directament tòxiques, sinó que informes interns –proporcionats per algun empleat que encara conserva una mica de decència– demostren que l’alta direcció de Facebook era conscient dels efectes negatius que tindrien però va preferir ignorar-los si corregir-los anava contra els objectius del negoci, fins al punt de mentir públicament quan se’ls ho demanava.

Un dels informes interns de Facebook filtrats al WSJ reconeix que una de cada tres usuàries adolescents d’Instagram es comparen amb la gent que surt a les fotografies i acaben sentint-se pitjor amb el seu cos, fins al punt de provocar-los ansietat, depressió i distorsió de la imatge corporal. Tot i això, el director d’Instagram, Adam Mosseri, sostenia mentrestant que l’ús del seu producte és beneficiós per al desenvolupament personal dels usuaris.

Un altre informe revela l’existència d’un sistema anomenat XCheck que dona carta blanca a un mínim de cinc milions d’usuaris VIP de la xarxa social per publicar material que vulnera el reglament d’ús sense aplicar-los cap penalització, mentre que si un usuari normal publiqués el mateix li blocarien el compte o l’expulsarien. Aquests usuaris privilegiats no són necessàriament persones populars, sinó gent que genera un alt índex d’activitat dels seus seguidors en forma de reaccions, cosa que afavoreix la permanència i, per tant, el negoci.

Encara un tercer document avisa els directius que en països del tercer món, precisament on Facebook busca el seu creixement d’usuaris, fan servir la plataforma traficants de persones i d’òrgans per captar víctimes, delinqüents per difondre pornografia, i grups armats per incitar a la violència contra minories ètniques. Però Facebook no disposa de personal en molts d’aquests països o, senzillament, el que té desconeix l’idioma i tot aquest contingut li passa per alt.

Altres informes publicats pel diari nord-americà fan referència als suposats canvis d’algoritme per fer més amable el contingut que els usuaris veuen, però que en realitat acaben radicalitzant-lo, i a la incapacitat de mantenir a ratlla els negacionistes del covid-19 malgrat presumir en públic de la contribució a les campanyes de prevenció i de vacunació.

Com és natural, Facebook ha provat de sortir al pas de les crítiques. Per boca de Nick Clegg, vice primer ministre del Regne Unit durant el mandat de David Cameron i director de comunicació de l’empresa des del 2018, Facebook ha exhibit els 13.000 milions de dòlars que porta gastats i les 40.000 persones que ha contractat des de les eleccions presidencials EUA del 2016 per moderar continguts nocius. Però més del 70% d’aquests recursos s’inverteixen als EUA, on la xarxa té menys del 20% dels seus usuaris, cosa que deixa clar que no és qüestió de tractar millor els internautes sinó de tranquil·litzar els accionistes.

Què s’hi pot fer?

Davant les revelacions del WSJ, diverses veus han reclamat que les autoritats competents intervinguin per frenar les nombroses pràctiques socialment tòxiques de Facebook i les seves filials. Però, deixant de banda que abans caldria determinar quines són aquestes autoritats competents, els processos regulatoris no solen ser àgils. Per tant, és pertinent demanar-se què pot fer mentrestant la societat civil. Cadascun dels segments implicats té al seu abast instruments per tocar-li a Facebook l’única cosa que importa als seus directius i accionistes: la butxaca.

Així, les empreses de qualsevol mida poden abstenir-se de contractar publicitat en les plataformes de Facebook, notablement la xarxa social principal i Instagram. Això inclou tant els anuncis explícits com els implícits, en forma de patrocini dels individus anomenats influencers. Aquesta mesura en concret tindria un altre efecte positiu: la reducció dels incentius econòmics per exhibir models estètics i de comportament que s’han demostrat nocius.

Els mitjans de comunicació poden deixar d’afavorir que la seva audiència alimenti les plataformes de Facebook amb el seu contingut. Retirar els botons de compartir articles a Facebook, a Instagram i a WhatsApp té un altre efecte encara més poderós: les pàgines web que contenen aquests botons, i especialment el codi de rastreig dels visitants que hi ha a sota, deixarien així de contribuir a engreixar l’actiu principal de la plataforma, que és l’immens volum d’informació sobre nosaltres que va acumulant.

Els creadors d’aplicacions mòbils poden evitar l’ús en els seus productes de l’anomenat SDK (sigles angleses de kit de desenvolupament de software) de Facebook, un repositori de codi que els evita haver de programar pels seus mitjans les funcions d’inserció d’anuncis en les aplicacions gratuïtes i les de telemetria i rastreig de l’usuari tant en les gratuïtes com en les de pagament. A canvi, esclar, de convertir els seus productes en nodes de captació de dades per a la plataforma de Facebook.

I finalment, els ciutadans podem abandonar les tres plataformes de l’empresa (Facebook, Instagram i WhatsApp) i optar per alternatives menys depredadores de les nostres dades, que sovint són fins i tot més funcionals: Flickr i fins i tot Google Fotos són molt millors àlbums de fotos que Instagram, i tant Signal com Telegram igualen o superen WhatsApp en prestacions. Cal dir que aquest abandonament de l’univers Facebook no es limita a desinstal·lar les tres aplicacions de tots els nostres dispositius: prèviament cal donar-se de baixa dels tres serveis. I, idealment, començar a donar preferència a la versió web dels serveis de tercers sobre les respectives aplicacions mòbils, perquè aquestes aplicacions poden contenir el codi de rastreig de Facebook i és molt més senzill neutralitzar-lo fent servir un navegador web com Brave.

Potser us sembla que les vostres accions individuals poc poden afectar el funcionament d’un monstre com Facebook, amb milers de milions d’usuaris. Però també podríeu pensar que renovar el cotxe per un model híbrid o elèctric, o separar la brossa abans de llençar-la als contenidors de recollida selectiva, no contribueix gaire a aturar el canvi climàtic, i bé que ho feu, oi? Com deia el Capità Enciam, els petits canvis són poderosos.

Publicat al diari Ara
ara_20210925_andromines

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.