La justícia europea confirma la multa a Google per abús de posició dominant

El Tribunal General ha rebutjat l’apel·lació de Google contra la sanció de 2.420 milions d’euros que la Comissió li va imposar fa quatre anys pel fet de donar prioritat dins dels resultats de cerca al seu comparador de preus Google Shopping, per sobre de serveis rivals.

Avui fa 38 anys que Microsoft va presentar el sistema Windows i 20 que Apple va treure a la venda el primer iPod. Però hem de parlar de tecnopolítica, perquè la justícia europea ha confirmat la multa de la Comissió a Google per abús de posició dominant.

El Tribunal General ha rebutjat l’apel·lació de Google contra la sanció de 2.420 milions d’euros que la Comissió li va imposar fa quatre anys per donar prioritat dins dels resultats de cerca al seu comparador de preus Google Shopping per sobre de serveis rivals. L’empresa encara pot portar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió, i en el pitjor dels casos per a ella, l’import de la multa és xavalla davant els més de 55.000 milions que va facturar només el trimestre passat.

Recordem que Google que té en curs les apel·lacions de dues multes més: una de 2018 sobre les condicions que imposa als fabricants de telèfons que volen fer servir el sistema Android, i una altra de 2019 per prohibir els clients de la seva plataforma AdSense de publicitat digital que acceptin anuncis de cercadors que no siguin Google. Amb la que ens ocupa avui sumen 8.200 milions d’euros.

Però la sentència representa un precedent legal important, que confirma que són les autoritats antimonopoli europees les més disposades del món a parar-los els peus als gegants digitals ianquis i asiàtics.

Tot i que sembla que les coses comencen a canviar tant als Estats Units com a Àsia.

No deixem la tecnocrònica de tribunals. En la demanda d’Epic Games, l’empresa del videojoc Fortnite, contra Apple per no deixar-li incloure en la versió per iPhone un sistema de pagaments alternatiu a l’AppStore, el jutge ha dictaminat avui que Apple ha de permetre opcions externes de pagament, cosa que la privaria de cobrar comissió per les transaccions com fins ara.

Apple s’hi resisteix i diu que el canvi seria extremadament complicat, però potser al final haurà de cedir, perquè a l’altra costat del món, a Corea del Sud, el regulador va dir que les aplicacions han de poder fer servir sistemes de pagament diferents dels d’Apple i Google, i de fet els usuaris coreans d’Android ja poden pagar les aplicacions i el contingut fora de la Play Store, tot i que aquesta continua sortint-los com a opció destacada. Apple encara no ha fet el pas.

Apple també s’està posant a la defensiva en altres àmbits.

Sí, perquè cada vegada són més les veus que reclamen poder instal·lar aplicacions als iPhone sense haver de passar per l’App Store, que ara és l’única via possible. Els directius d’Apple estan de gira provant de convèncer els reguladors de que obrir els iPhones a aplicacions d’altres orígens seria una mala idea perquè no es podria mantenir la seguretat i la privadesa que aporta la seva plataforma. I no deixen de tenir raó, perquè amb els telèfons del sistema rival Android, que admet aplicacions de fora de la Play Store de Google, s’ha vist sovint que la millor manera d’infectar-los és instal·lar-hi coses sense verificar.

Seguirem aquest estira-i-arronsa internacional entre els gegants digitals i els reguladors antimonopoli de tot el món.