fbpx

Ciutats que s’espavilen a captar fons europeus

Smart_City_Expo_Barcelona
Circuit de conducció autònoma. ALBERT CUESTA

Tot i l’absència de participants americans i asiàtics al recinte Gran Via de Fira Barcelona –la majoria hi van ser només per via telemàtica, en un interessant programa complementari de sessions virtuals–, els organitzadors de l’Smart City Expo World Congress (SCEWC) poden estar satisfets amb la primera edició postpandèmica, que ha fregat els 15.000 assistents. D’aquest total, més de la meitat han visitat en algun moment el pavelló de la Generalitat de Catalunya. Per ser exactes han sigut 7.800, una dada que sabem perquè l’empresa catalana Foot Analytics hi va instal·lar sensors de precisió per mesurar en temps real l’aforament, mitjançant el rastreig anònim de les antenes wifi dels dispositius dels visitants.

Aquest sistema, que a més de fer-se servir en fires també es fa servir en mercats municipals, edificis corporatius i transport públic, enregistra quins espais de l’estand han captat més interès (mirant el temps de permanència) i la taxa de reincidència (unes 5.400 persones van visitar-lo més d’una vegada), i és un exemple del tipus de solucions tecnològiques que s’han presentat aquest any al SCEWC, un saló en què els planificadors urbans cada cop marquen més la pauta per sobre dels proveïdors de sensors i explotació de dades que van dominar les edicions anteriors. Segons Ugo Valenti, el director del saló, ara són les ciutats i els territoris els que demanen tecnologia d’acord amb les seves necessitats perquè després d’una dècada ja tenen més clar què pot oferir-los el mercat.

Solucions per a les ciutats

Hi ha, esclar, patrons que ja coneixem. Per exemple, el recurs per part dels municipis a grans integradors de sistemes –que en alguns casos coincideixen amb operadors de telecomunicacions– que subcontracten parts de la instal·lació a tercers especialitzats. Per exemple, la firma Urbiotica disposa de sensors físics d’aparcament que alimenten els panells públics d’ocupació de places. Aquests sensors es comuniquen amb els servidors municipals mitjançant alguna xarxa d’ampli abast i baix consum (LPWA, en les seves sigles angleses), que en alguns casos és de telefonia mòbil amb targeta SIM i en d’altres és de tipus LoRA, com les que també instal·len alguns pagesos per donar cobertura a les seves explotacions ramaderes i poder rastrejar els seus animals amb els localitzadors de la firma iXorigue. En aquests entorns rurals s’espera amb especial interès disposar de cobertura via satèl·lit.

Un altre tipus de proveïdor és el que va desenvolupar tecnologia per a les seves pròpies operacions i ara vol aplicar-la en altres àmbits. És el cas d’Abertis, que ha deixat de cobrar peatges en algunes autopistes catalanes amb el venciment de concessions però continua fent-ho en altres països i aquí ofereix la plataforma per gestionar la circulació en les zones urbanes de baixes emissions, cada cop més nombroses. Com deia al SCEWC un dels seus directius, si tens capacitat per llegir automàticament les matrícules, podràs cobrar alguna cosa. En el mateix sentit, un altre congressista destacava que les administracions públiques solen ser especialment àgils a l’hora d’adoptar sistemes de vigilància que els permetin posar multes, perquè generen ingressos. Així, a l’estand de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’exposava un cotxe amb càmeres al sostre que detecten infraccions (doble fila, càrrega i descàrrega, no resident) i tramiten automàticament la sanció en temps real. Les càmeres també es fan servir cada cop més per substituir els sensors d’ocupació en aparcaments descoberts, com fan la citada Urbiotica i l’empresa Envelope d’Estònia, un dels pavellons més interessants d’aquesta edició: allà s’hi podia veure com han evolucionat els terminals de pagament a bord del transport públic, inicialment amb lector de targeta NFC i ara també amb pantalla tàctil i lector de codis QR. De fet, l’empresa Axess mostrava al pavelló austríac com els seus punts de control d’accés poden incorporar la lectura del certificat covid.

El que no s’ha vist aquest any són els inquietants taulers de comandament de ciutat que solen mostrar les firmes xineses, que en algunes ciutats asiàtiques ja rastregen amb reconeixement facial els desplaçaments de cada ciutadà i els combinen amb els tan criticats sistemes de crèdit social.

Smart_City_Expo_Barcelona

Escombriaire intel·ligent. ALBERT CUESTA

La inevitable quota de robots ha quedat coberta en aquesta edició del SCEWC per l’escombriaire intel·ligent d’Edag, que identifica el tipus de deixalla i la diposita en el contenidor adient; el robot Spot de Boston Dynamics que facilita la inspecció d’ubicacions perilloses, i el dron d’Eurecat que fa el mateix per a FCC en la xarxa de clavegueram.

Mobilitat segregada

Els desplaçaments de persones i vehicles sempre han tingut força pes dins de l’SCEWC, i aquest any se’ls ha dedicat un apartat específic anomenat Tomorrow.Mobility. Com era d’esperar hi hem trobat plataformes de patinets i bicicletes compartides (em va sorprendre que una mateixa empresa fabrica les de 43 ciutats de quatre continents, inclosa Barcelona), algunes d’elles amb centenars de milers de vehicles i totes pendents de com evolucionen les regulacions municipals. Delivers.ai proposava una carmanyola amb rodes per transportar de manera autònoma les comandes de menjar preparat fins al consumidor final: en comptes de tractar els repartidors com a robots, per què no substituir-los directament per màquines?

Ara bé, el protagonisme de l’àrea correspon al concurs d’algoritmes de conducció autònoma organitzat per CARNET, el centre de recerca en mobilitat de Seat, Volkswagen i la UPC, on quatre rèpliques a escala 1:8 del Cupra Formentor, equipades amb càmeres, sensors, processadors i connectivitat 5G, van competir en quatre tipus de trajecte diferents per un model a escala de l’Eixample de Barcelona de 12 per 12 metres, on s’havien de comportar successivament com una ambulància que no respecta els semàfors i busca el camí més curt, com un cotxe compartit que recull diversos passatgers, com una furgoneta de repartiment i com un cotxe familiar que porta els nens de casa a l’escola. L’activitat es va poder observar des de casa a la web http://tv3.video/vivim, gràcies a les càmeres de 360 graus instal·lades pel departament d’innovació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Materials de frontera

Finalment, el programa del SCEWC es completava amb la primera edició de PuzzleX, un congrés promogut per la GSMA i la Fundació Mobile World Capital que ha acollit debats sobre l’ús de materials avançats, intel·ligents i programables en sectors com la indústria manufacturera, la metal·lúrgia, l’alimentació i l’agricultura de precisió. Un ventall molt ampli que abasta des de les aplicacions del grafè en la creació de pròtesis personalitzades fins a la impressió 3D de menjar. A escala global ja s’estan invertint 1,6 milions de dòlars anuals, però segons Òscar Sala, responsable de la nova àrea, és un sector prou incipient perquè Barcelona hi tingui un paper rellevant, al mateix nivell que Manchester i Singapur.

Publicat al diari Ara

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.