fbpx

El món pot deixar Rússia sense internet?

Un 'switch' que distribueix connexió a internet per a diferents dispositius. XAVIER BERTRAL

Dilluns de la setmana passada, el govern d’Ucraïna va demanar a la seu central de l’ICANN, l’organisme internacional que gestiona el sistema de noms de domini i adreces IP de l’internet global, que desactivés els dominis .RU i els seus equivalents en ciríl·lic, en represàlia per l’atac de l’exèrcit rus al seu territori. Al mateix temps, va reclamar als registres regionals d’Europa i de l’Àsia Central la revocació de totes les adreces IP assignades a Rússia. Aquestes mesures, si s’haguessin portat a terme, haurien deixat l’internet rus desconnectat de la xarxa mundial, de manera que els ciutadans, les empreses i les institucions del país s’haurien quedat sense pàgines web, adreces electròniques i serveis digitals propis, i sense possibilitat d’accedir als de l’exterior.

Tanmateix, l’ICANN va respondre divendres que, tot i manifestar la preocupació pel patiment dels ciutadans ucraïnesos, no té intenció d’accedir a aquesta petició (“sense precedents”, en paraules de Vinton Cerf, un dels pares d’internet). L’organisme addueix que el seu paper no inclou emprendre accions de càstig, aplicar sancions ni restringir l’accés a segments específics de la xarxa, siguin quines siguin les provocacions. Ras i curt, que la seva missió és garantir que internet funcioni, no que deixi de fer-ho. Així doncs, a hores d’ara les connexions continuen funcionant sense incidències greus tant a Rússia com a Ucraïna. D’aquí que tant els gegants digitals internacionals com el govern de Vladímir Putin s’hagin embarcat en una campanya per blocar l’accés a diverses plataformes que els dos bàndols fan servir per difondre la seva (des)informació.

Val a dir que aquest manteniment aparent de la connectivitat de xarxa en els dos països implicats directament en el conflicte ha sorprès molts observadors, que donaven per suposat que l’atac convencional de Rússia –precedit durant mesos per nombrosos ciberatacs – començaria precisament amb la presa de control o la destrucció física d’infraestructures de telecomunicacions d’Ucraïna, per dificultar la reacció del país a l’ocupació. Alguns especialistes apunten que no es va fer així perquè els militars russos no comptaven trobar tanta resistència a la invasió i no van considerar necessari tallar uns cables de fibra òptica ni tombar unes antenes de telefonia que, d’una banda, els són útils durant les operacions en curs i, de l’altra, costaria tornar a posar en funcionament en cas que acabin prenent possessió del territori ucraïnès.

A més, desconnectar Ucraïna de les xarxes per facilitar la invasió i desconnectar Rússia per castigar-la són dues mesures que no convenen a ningú. En el primer dels casos, per la ubicació estratègica del país, travessat per múltiples fibres òptiques troncals terrestres que enllacen Àsia amb Europa, com es veu en qualsevol mapa de telecomunicacions. I en el segon cas, per la magnitud del mercat rus, el cinquè del món, amb gairebé 230 milions de línies de mòbil. Cal afegir que el 42% dels 62,7 milions de mòbils ucraïnesos corresponen, segons dades de GSMA Intelligence, a l’operadora Kyivstar, filial del grup VEON (abans VimpelCom), nominalment amb seu als Països Baixos però controlat pel hòlding LetterOne de Mikhaïl Fridman, precisament un dels oligarques russos a qui Occident ha començat a immobilitzar el patrimoni. Les altres dues grans telecos ucraïneses són la franquícia local de Vodafone –que el govern de l’Azerbaidjan comparteix amb inversors israelians– i Lifecell, filial de la turca Turkcell.

Tot i això, ja s’especula que Rússia deixarà aviat de respectar les telecomunicacions d’Ucraïna, com indiquen alguns talls recents de connexió al sud del país. D’aquí l’interès recent en desplegar els terminals Starlink d’internet via satèl·lit que Elon Musk ha enviat a Ucraïna a petició del viceprimer ministre del país, tot i que la seva utilitat no passa encara de ser una anècdota. Per si de cas, el multimilionari ianqui ja ha recomanat als usuaris prudència en l’ús dels aparells i que camuflin les antenes, per dificultar als militars russos la seva detecció.

Rússia ja es va desconnectar d’internet

Malgrat la negativa de l’ICANN a intervenir, Rússia comença a notar en la seva connectivitat els efectes de les sancions internacionals. Divendres passat l’operador majorista nord-americà Cogent, un dels troncals més importants del món, va anunciar que deixava de proporcionar connectivitat als seus clients russos, incloent-hi la teleco estatal Rostelecom, Transtelecom, el cercador Yandex i dues de les tres grans companyies de mòbil del país. Encara queden Vodafone, Telecom Italia i Telia connectant Rússia amb el món, però haurien d’ampliar capacitat per cobrir la marxa de Cogent.

Sigui com sigui, una Rússia aïllada de la resta d’internet no és només una hipòtesi: el país va provar l’estiu del 2021 la desconnexió total de la xarxa global, oficialment per comprovar la capacitat de resistència de l’internet local davant d’eventuals ciberatacs procedents dels EUA. L’experiment va ser possible gràcies als encaminadors que el Roskomnadzor, el supervisor estatal de telecomunicacions, té instal·lats a les xarxes de totes les operadores del país; són els mateixos que permeten a Putin blocar ara el contingut occidental que no li és favorable.

Boicots tecnològics

En matèria de blocatges i boicots tecnològics a Putin, entre els que s’han anat coneixent n’hi ha que tenen elements de màrqueting, com els d’Apple i Samsung, que esperen compensar la pèrdua de vendes a Rússia amb una millora de reputació a la resta del món. N’hi ha de matisats, com el suposat tall de serveis digitals de Microsoft, que només afecta les altes noves, però no els contractes vigents. I el tancament de Google, Facebook i Twitter, que consisteix en deixar de vendre publicitat a anunciants russos, té una importància relativa: la xarxa social més utilitzada a Rússia és vKontakte, un clon de Facebook creat per Pavel Durov, que després la va vendre i va crear Telegram amb la fortuna aconseguida.

Més preocupants per a l’economia russa semblen els boicots de xarxes de pagaments com Swift, MasterCard, VISA, American Express i PayPal, i la suspensió de subministraments de fabricants de xips com Intel i AMD, que al país li costarà substituir amb xips propis perquè la foneria taiwanesa TSMC també s’ha afegit al boicot.

La Xina, a l’aguait

Els aspectes tecnopolítics de la invasió russa d’Ucraïna han esquitxat fins i tot el Mobile World Congress de Barcelona: Ericsson i Nokia, els dos grans subministradors europeus de telecomunicacions, han mantingut un perfil molt baix en l’aplicació de sancions a les telecos russes. La seva prudència té un motiu: evitar empènyer Rússia en braços del seu gran competidor, la xinesa Huawei. Fer-ho donaria encara més avantatge a la Xina en la cursa pel domini mundial del 5G, el pitjor dels escenaris possibles per als EUA.

Publicat al diari Ara
ara_20220308_andromines

Subscripció a albertcuesta.com

Pots rebre els articles subscrivint-te al grup de Telegram, o bé rebre'ls per correu electrònic posant la teva adreça aquí:

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.