fbpx

Com millorar la connexió domèstica a internet

Una dona teletreballa durant el confinament XAVIER BERTRAL

También puedes leer este artículo en: Español

Durant els mesos de confinament pandèmic, molts consumidors van haver de preguntar-se com era possible tenir una connexió de fibra òptica de 300 o 600 megabits per segon, o fins i tot d’un gigabit per segon, i que la navegació per internet i les videoconferències de feina o estudi amb els ordinadors i tauletes familiars no estiguessin a l’altura: la velocitat de transferència de contingut, mesurada amb aplicacions com Ookla Speedtest, no tenia res a veure amb la contractada. L’explicació que els serveis d’atenció al client de les telefòniques donaven amb la boca petita és que la majoria de les connexions domèstiques es fan mitjançant xarxes sense fils, i els encaminadors (routers) wifi estàndard no donen l’abast amb tant de trànsit i s’acaben convertint en un coll d’ampolla per a l’entrada i la sortida de dades a la llar.

El problema és cada vegada més freqüent per la multiplicació d’ordinadors, tauletes i mòbils que es fan servir simultàniament, però també per la incorporació creixent d’elements domòtics. La solució ideal és evitar l’ús del wifi tant com sigui possible i donar preferència a les connexions mitjançant cable Ethernet. Els aparells que consumeixen més dades i tenen una ubicació fixa, com el televisor connectat, la consola de videojocs i l’ordinador de sobretaula, s’haurien de punxar directament a l’encaminador de la companyia, sempre que es pugui.

Naturalment, és més fàcil dir-ho que fer-ho. El lloc on s’instal·la el receptor de l’operadora no sempre està a l’abast dels aparells que més es beneficiarien d’una connexió directa amb cable, sobretot a les cases unifamiliars amb més d’una planta. Els habitatges de nova construcció han d’incloure una instal·lació de cablejat Ethernet amb una presa a cada habitació, cosa que afavoreix la proximitat als aparells que cal connectar. I en els que ja existeixen es pot afegir aquest cablejat amb canaletes de superfície o conductes encastats –si us decidiu a fer-ho, feu que us hi posin cable Ethernet de categoria 6A, que admet més velocitat i pateix menys interferències entre canals.

A la pràctica, però, el gruix de les connexions a internet es fan mitjançant una xarxa sense fils, i les possibilitats d’aconseguir un rendiment òptim a tots els racons amb un únic node de connexió són molt baixes. Per ampliar la cobertura cal afegir nodes d’extensió i distribuir-los per la casa. Per començar s’ha de desactivar l’emissor wifi que porta inclòs el terminal de l’operadora. L’única excepció és el cas de Vodafone, que ofereix el servei Super WiFi per afegir a l’encaminador original tants extensors de cobertura Sagemcom com calguin, fins a un màxim de cinc, segons l’anàlisi que fa un instal·lador de la companyia. El servei amb dos extensors està inclòs en les tarifes il·limitades de fibra per a llars i empreses, mentre que les altres poden contractar-lo amb una quota mensual de tres euros per cada extensor.

Avaluar la situació de la llar

La resta dels usuaris poden recórrer a una gran varietat d’equipaments wifi de tercers, però abans convé diagnosticar la situació de la cobertura sense fils dins de casa. No n’hi ha prou amb anar d’habitació en habitació mesurant amb Speedtest en un mòbil o un portàtil la velocitat de descàrrega, perquè aquesta es pot veure afectada per molts factors, com la quantitat d’aparells que hi hagi connectats en aquell moment. És molt més fiable mesurar la intensitat de senyal wifi (expressada en dBm, que solen ser negatius, de manera que un nivell de -15 dBm, posem per cas, és millor que un de -45 dBm) en cada lloc on vulguem connectar-nos, fent servir una aplicació mòbil com WiFi Heatmap (Android) o Wi-Fi SweetSpots (iOS). Totes dues permeten fins i tot superposar el mapa de cobertura a un plànol de les habitacions. Un cop instal·lada la nova xarxa wifi, es repeteixen les mesures per comprovar la millora aconseguida.

Subscripció a albertcuesta.com

Pots rebre els articles subscrivint-te al grup de Telegram, o bé rebre'ls per correu electrònic posant la teva adreça aquí:

Albert Cuesta

Periodista, analista, traductor i conferenciant especialitzat en electrònica de consum i tecnologies de la informació. És l’editor d’aquest blog, de l’edició en espanyol del butlletí Mobile World Live de la GSMA i del blog de l'Observatorio Nacional de la 5G. També col·labora al diari Ara, Catalunya Ràdio i TV3. ---------------- Periodista, analista, traductor y conferenciante especializado en electrónica de consumo y tecnologías de la información. Es el editor de este blog, de la edición en español del boletín Mobile World Live de la GSMA y del blog del Observatorio Nacional de la 5G. También colabora en el diario Ara, Catalunya Ràdio y TV3.