Continua a Barcelona el festival Sónar, amb el seu apartat digital Sónar+D

Continua a Barcelona el festival Sónar, amb el seu apartat digital Sónar+D. Aquest any més integrat que mai en el festival de música. Molt d’art digital en suport blockchain, una ponència interessant sobre com són els humans segons els algoritmes i un hiperorgue que podeu sentir fins diumenge.

Has estat al Sónar, i més concretament a l’apartat digital, el Sónar+D

Sí, tot i que a partir d’aquesta edició un està més integrat dins de l’altre. Algunes de les ponències del +D es fan en escenaris més propis del festival de música, fins al punt que si hi assisteixes has d’estar dret o assegut a terra. I l’antic MarketLab amb estands d’universitats, centres de recerca i empreses incipients ha deixat pas a un espai d’exposició més petit, el SónarMática, on tot i això hem vist aplicacions de realitat virtual, casos pràctics d’art digital en forma de NFT o cadena de blocs i la tradicional visualització de dades del Centre de Supercomputació de Barcelona, dedicada en aquesta ocasió precisament al cost mediambiental de la creació de NFT.

Però el que m’ha robat el cor és un desenvolupador danès que genera automàticament una pàgina falsa de la Wikipedia sobre tu dient-li només el nom i la primera frase. Fa servir el generador de textos GPT-3 i quan li he dit que toco la bateria amb un estil més aviat expansiu, s’ha inventat tota la meva carrera professional d’exit tocant amb artistes com Aretha Franklin. Molt divertit.

Més enllà d’experiments, al Sónar+D hi ha hagut ponències de nivell.

I tant. Per exemple, aquesta tarda (perquè el Sónar+D comença a quarts de dues, a diferència de qualsevol congrés tecnològic normal) la investigadora Kate Crawford i l’artista digital Trevor Paglen han analitzat com és un ésser humà estàndard en aquesta era dels algoritmes. I d’una manera provocadora han conclòs que l’aspecte d’aquest l’humà digital surt de combinar les cares d’una model de revista erótica, de molts funcionaris del govern d’EUA i d’una colla de delinqüents empresonats en aquell país, perquè aquests són els conjunts d’imatges facials de referència que es fan servir de partida des de fa dècades. I en el cas del llenguatge, l’humà estàndard fa servir terminologia legal i acudits sexistes i racistes, perquè el primer sistema de reconeixement de la parla es basava en les declaracions de milers de testimonis en una disputa legal entre IBM i el govern, i els milers de correus electrònics entre directius d’Enron que van sortir a la llum en la fallida d’aquesta empresa elèctrica. En general, els algoritmes encara mostren enormes biaixos de gènere i racials que caldria resoldre.

I el Sónar+D ja s’ha acabat?

No del tot. A la Fira de Montjuic sí, però fins diumenge a les vuit del vespre podeu visitar el Palau Güell de Barcelona mentre sentiu l’anomenat hiperorgue, un orgue de tubs de l’orguener Albert Blancafort modificat per controlar-lo amb una connexió MIDI com si fos un instrument electrònic i fer-li emetre combinacions de sons que a un organista normal li serien impossibles. Tota una delícia per als que venim del món de l’acústica.

Hem comentat aquest tema, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure al podcast de l’espai (Apple Podcasts  | iVoox | Spotify | Google Podcasts | RSS ) o escoltar-lo a Amazon Alexa amb aquesta skill.