Mastodon, el triple d’acollidora que Twitter

Sigui pels dubtes sobre el futur d’un Twitter gestionat per Elon Musk, per un interès autèntic en una internet descentralitzada o per algun altre motiu, durant les últimes setmanes s’han multiplicat les altes en els milers de servidors –instàncies– que formen part de la xarxa Mastodon. Tant els internautes que han fet el pas com els que s’ho estan pensant volen saber fins a quin punt l’esforç els compensarà. Com que un dels atributs que s’esperen de qualsevol xarxa social és la interacció amb altres membres, he fet un modest experiment i el resultat és que Mastodon és més del triple d’acollidora en aquest sentit que Twitter.

Per comparar la intensitat de les interaccions que ofereixen les dues xarxes, a mitja tarda d’aquest dijous 15 de desembre he publicat dos missatges idèntics: un tuit a Twitter i un tut a Mastodon, demanant als meus seguidors que indiquessin que la meva publicació els “agrada”, tot fent servir el mecanisme corresponent de cada plataforma: el cor i l’estrella, respectivament. Els missatges, publicats amb pocs minuts de diferència (i ja esborrats) són aquests:

Com veieu, la petició inclou també el requisit de no amplificar la difusió del missatge, evitant fer-ne retuit a Twitter o impulsar-lo a Mastodon. D’aquesta manera només s’impliquen en l’experiment els meus seguidors directes a @albertcuesta o a @albertcuesta@mastodont.cat.

Quatre hores més tard, he deixat de comptar i he comparat la quantitat de “m’agrada” captats en cada plataforma durant aquest periode. Han sigut 472 a Twitter i 96 a Mastodon. Vist així, la primera m’ha proporcionat gairebé cinc cops més interaccions (4,9 per ser exactes) que la segona.

Tanmateix, aquesta seria una comparació incorrecta, perquè a Twitter pot haver vist la meva petició molta més gent: allà tinc 26.611 seguidors, mentre a Mastodon em segueixen 1.611 persones, si més no en el moment de començar l’experiment. Això vol dir que la meva audiència potencial és 16,5 vegades més gran a Twitter.

Tenint en compte aquestes xifres, el cas és que a Twitter només han fet m’agrada un 1,77% dels meus seguidors, mentre a Mastodon han sigut un 5,96% del total. La proporció d’interaccions és, per tant 3,4 vegades més alta. D’aquí la meva afirmació inicial: ara com ara, l’experiència d’usuari a Mastodon és més del triple d’agraïda que a Twitter, si el que es busca són interaccions.

Naturalment, el meu experiment no pretén tenir cap base científica: l’he fet a una hora triada a l’atzar, els missatges contenien una invitació explícita a la interacció i els participants són seguidors meus; altres usuaris podrien obtenir resultats diferents. A més, si a Mastodon es respira una relativa placidesa és sobretot gràcies a que els usuaris nouvinguts encara tenen unes xarxes de contactes molt incipients: si segueixes poca gent, és més probable que vegis els seus tuts.

Tot i això, crec que el resultat aporta una informació rellevant als internautes que estiguin considerant abandonar Twitter -siguem sincers, la majoria dels que ho diuen no ho fan- o bé ampliar els seus horitzons digitals. Si us hi animeu, aquí teniu uns quants consells per començar.

Per acabar, agraeixo la col·laboració als 568 participants.