MWC23: la 5G encara una etapa decisiva
El MWC que obre dilluns les portes serà substancialment diferent dels prepandèmics. L’abast s’amplia més enllà de les novetats i estratègies que presentin els fabricants d’equips i dispositius i els serveis de les grans operadores. Les noves xarxes de telecomunicacions i els futurs serveis que la 5G habilita tornaran a ser l’eix del congrés, però el repte de la digitalització i com fer-la més sostenible en els aspectes social, energètic i econòmic, centraran totes les converses. Aquesta indústria afronta dos grans reptes: oferir cobertura als milers de milions d’humans que no en tenen i reduir la quantitat d’humans que sí que en tenen, però no la fan servir.
5G real i fibra a tot arreu
Les xarxes 5G es van començar a desplegar el 2019, sobretot a la Xina i a Corea del Sud. Quatre anys després, a Europa amb prou feines n’hi ha alguna que ho sigui de debò: en diuen 5G, però en realitat només ho són als extrems: la xarxa troncal continua sent 4G, el que s’anomena 5G NSA (Non Stand Alone). Les xarxes 5G “reals”, o 5G SA (Stand Alone) que només utilitzen l’estàndard 5G i prescindeixen totalment de la crossa de la 4G, comencen a instal·lar-se aquest any. La qüestió no és l’ús d’una tecnologia mòbil o una altra, sinó que per gaudir realment dels avantatges i els serveis millorats que la 5G permet, cal que aquesta sigui 5G SA. Tot i això, al MWC ja no es parlarà gaire de 5G SA: es dona per descomptat que acabarà estant disponible. En canvi, es parlarà, i molt, de les xarxes 5G Advanced que arribaran d’aquí a un parell d’anys i suposaran una millora important respecte a les 5G SA que ara arriben. Ja se sap que amb cada dècada sorgeix una nova tecnologia mòbil: la 3G el 2000, la 4G el 2010, la 5G el 2020 i previsiblement el 2030 veurem la 6G. Però no tant que a mitjans de les dècades esmentades es van actualitzar 3G i 4G amb estàndards ampliats; el mateix passarà amb la 5G cap al 2025 amb la 5G Advanced.
Invertir més a Europa
La cobertura de 5G a Europa ha augmentat força els darrers mesos, però molt menys que a Àsia. Un recent informe de l’associació ETNO, que agrupa els operadors europeus, reconeixia que serà difícil assolir l’Europa Digital el 2030 –connexió de banda ampla i telefonia mòbil a tot arreu– si no s’introdueixen canvis en la legislació i es fa que les grans tecnològiques contribueixin de manera “justa” a l’esforç inversor que fan i hauran de seguir fent les operadores europees. També s’ha fet una gran inversió en fibra òptica, però més al sud d’Europa –Espanya i França– que a la resta de la UE.
Les telecomunicacions són estratègiques per a la competitivitat industrial d’Europa, la creació i el manteniment de llocs de treball de qualitat i la preservació del medi ambient: les xarxes 5G consumeixen molta menys energia que les 4G o 3G a igual descàrrega de dades. El problema és que el futur de l’Europa de la dècada que ve depèn de la salut financera de les operadores europees, que arrosseguen un gran deute i la cotització de les seves accions no para de baixar. Per això es veuen obligades a desprendre’s d’actius valuosos, com les torres de telecomunicacions.
Es queixen de la gran competència existent i que a Europa hi ha més de cent operadores, però la solució no pot ser augmentar les tarifes –tot i que moltes operadores han començat a fer-ho–, perquè els consumidors no ho suportarien i acabarien perdent ingressos. No és casual que la Comissió Europea hagi iniciat aquesta setmana una consulta pública per trobar solucions a aquest problema del peix que es menja la cua: cal invertir en xarxes i aplicacions per tenir més i millors serveis a tot arreu, que les empreses siguin més competitives i els consumidors estiguin més satisfets. Davant d’això, s’espera que al MWC d’aquest any s’introdueixin sobretot serveis i aplicacions disponibles a curt termini, sense buscar l’efecte uau que queda tan vistós als informatius de TV.
Tecnopolítica i despatxos
Un problema afegit és que Àsia, sobretot la Xina, no esperarà Occident. Segons l’informe més recent d’Ericsson, al món hi ha poc més de 1.000 milions de línies de 5G –136 milions més que el trimestre anterior–. Però 644 milions són a la Xina i uns altres 85 milions al nord-est d’Àsia. A Europa Occidental hi havia, a finals de 2022, 63 milions de línies 5G i a Nord-Amèrica 141 milions. Per comparar, al món hi ha 6.100 milions de línies de telefonia mòbil, majoritàriament 4G.
En realitat, aquesta setmana hi haurà dos MWC a Barcelona: un, als grans pavellons de Fira Barcelona, amb un seguit d’anuncis espectaculars, i un altre, a porta tancada, on es debatran els grans reptes de la digitalització i les telecomunicacions i la millor manera de resoldre’ls, en reunions privades entre responsables polítics, reguladors i alts executius d’empreses. Perquè tothom que és algú en aquest món de la tecnologia i amb poder de decisió serà a Barcelona.
Xarxes obertes, privades i per satèl·lit
Les xarxes obertes de radioenllaç entre terminal i operadora es faran sentir força al MWC2023 sota el paraigua de la iniciativa Open RAN. Es tracta que tots els equips funcionin amb tot l’estàndard 5G totalment obert i no com ara, en què algunes parts són dels fabricants i, per tant, el conjunt és de fet tancat. Les operadores europees acaben de declarar conjuntament que cap al 2025 desplegaran massivament Open RAN, tot i els inconvenients que alguns experts assenyalen. Nokia dona suport a la iniciativa, mentre els seus rivals Ericsson i Huawei no s’acaben de pronunciar.
La qüestió de les xarxes privades serà un altre aspecte important d’aquest MWC, perquè la tecnologia 5G comença a estar a l’abast de les empreses sense passar per les operadores o bé complementant-les. Disposar de cobertura 5G a l’interior i l’exterior de les fàbriques és cada vegada més assequible, fins i tot en llocs amb poca cobertura general. Queda molt per fer, però ja hi ha més dispositius i a preu més raonable.
Un altre tema molt recent que es tractarà aquest MWC són les connexions a internet via satèl·lit. Fa pocs dies, molts ciutadans es van sorprendre en veure al cel nocturn una comitiva d’aparells de Starlink; la cobertura des de l’espai està sent fonamental a la guerra d’Ucraïna. A més, el govern espanyol ha adjudicat a Hispasat un contracte per oferir connexió de 100 Mbps en zones rurals per 35 euros al mes. El servei d’internet via satèl·lit està arribant als smartphones: els iPhones ja en tenen una modalitat d’emergència; la taiwanesa MediaTek presentarà al MWC un processador amb la funció; la coreana Samsung una plataforma per al que anomenen xarxes no-terrestres; i la britànica Bullitt un telèfon amb connectivitat via satèl·lit integrada. En un altre ordre de coses, Qualcomm té previst mostrar ja processadors per als futurs smartphones 6G.
Realitat més augmentada
En canvi, no s’esperen grans novetats en matèria de dispositius: els telèfons actuals ja tenen totes les prestacions de connexió necessàries, i hi ha pocs incentius per renovar-los. Les millores se centraran en aspectes com les càmeres, el menor consum d’energia o el preu més assequible a igualtat de prestacions. També veurem nous ordinadors portàtils i tauletes amb connexió 5G integrada.
El metavers, i totes les aplicacions de realitat virtual o ampliada que envolten aquest concepte, estarà molt present al MWC. Aquest any és previsible que hi hagi més aplicacions en fase comercial i no tant a escala de demostració, sobretot per a empreses. També hi haurà molts visors de realitat virtual, cada vegada menys aparatosos i més còmodes d’utilitzar.
