Triatge de pacients amb IA i un exoesquelet parcial

Aplicar la intel·ligència artificial és una de les grans tendències de la indústria de la salut, que es troba en plena transformació digital com s’ha vist avui al Health Revolution Congress.
Més enllà de la curiositat pel ChatGPT en la recerca farmacèutica, en la pràctica clínica i en la relació amb els pacients, ja hi ha aplicacions pràctiques com el xatbot de la catalana Mediktor (amb ‘k’), que fent-te preguntes sobre els teus símptomes és capaç d’identificar 960 patologies, el 95% de les que es tracten en un servei d’urgències, i recomanar-te què has de fer, sigui demanar visita amb un especialista o bé deixar-ho tot i anar corrents cap a l’hospital.

Fins i tot hi ha centres com el Parc Taulí de Sabadell, que el tenen en un quiosc a la recepció per descongestionar el servei d’urgències, determinant si necessites realment ser allà o pots anar al Centre d’Atenció Primària. En canvi, als EUA, un dels 26 països on s’ha desplegat aquest Mediktor, els centres privats fan servir la versió de pagament per captar pacients comercials. Els oients que ho vulguin poden provar-ho de franc a la seva web. Jo ho he fet i ho trobo molt més fiable que consultar el doctor Google.

Una altra tendència és la tecnologia per l’atenció domiciliària.

D’això també n’he vist al Health Revolution Congress. Robopedics, una altra empresa d’aquí, té l’Awake, un exoesquelet que mobilitza només la cadera i la cama afectades dels per a pacients hemiplègics es recuperen d’un ictus i els permet aixecar-se de la cadira de rodes. La gràcia és que costa un 80% menys que un exoesquelet de cos sencer.

A més dels algoritmes i l’atenció domiciliària, els grans temes del Congrés han sigut el monitoratge de pacients a distància, la interoperabilitat de les dades mèdiques i la telemedicina. Segons el Barcelona Health Hub, que organitza l’esdeveniment, i la Cambra de Comerç de Barcelona, un desplegament general de les teleconsultes a Catalunya estalviaria més de 450 milions d’euros cada any al sector públic i a la societat. I això no és res comparat amb els 3.000 milions anuals d’estalvi que el mateix estudi calcula amb l’adopció de la intel·ligència artificial a la sanitat pública, a més d’alliberar 30 milions d’hores de feina, que són 8.300 professionals a jornada completa, i de salvar unes 6.700 vides més cada any.

Amb aquest Congrés, Barcelona es postula com un dels grans centres mundials de la salut digital.

La majoria de les grans farmacèutiques i moltes companyies d’assegurances de l’estat tenen la seu a Catalunya. Per això té sentit que fa quatre anys obrís al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau l’anomenat Barcelona Health Hub, que agrupa 60 corporacions, 70 hospitals i universitats del país i 260 empreses incipients centrades en la salut. Aquesta xarxa incrusta innovadors en els hospitals catalans perquè validin la seva tecnologia, un procés que no es pot fer en un únic centre perquè requereix milers de pacients i tradicionalment triga de dos a tres anys. En canvi, aquest Hub aspira a accelerar els processos de validació clínica perquè durin només nou mesos, i també té previst impulsar un màster universitari de salut digital per a metges.

Hem comentat aquest tema, amb la brevetat deguda, a l’espai diari L@Net  de l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio
Us podeu subscriure aquí al podcast de l’espai.